Pàgina:Llengua i cultura a l'Alguer durant el segle XVIII- Bartomeu Simon (1996).djvu/44

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 II.3.4.- La substitució del castellà per l'italià com a llengua oficial

 A partir del bandejament del comte Bogino del ministeri de Guerra i fins al regnat de Carles Albert I (1831-1848) el panorama cultural de Sardenya no s'enriquí amb cap d'aquelles reformes que els piemontesos havien introduït amb tant d'èxit durant el període precedent. Els motius són prou evidents: els anys que precediren el decenni revolucionari, que corresponen al regnat de Víctor Amadeu III, representen tal com hem vist una interrupció en tots els sentits del procés de redreçament polític i social de Sardenya; tot seguit, els fets revolucionaris de la darrera dècada del segle XVIII i alhora la guerra amb França van distreure lògicament les autoritats de les reformes al camp de la cultura; i, finalment, els anys en què la cort sabauda va establir-se a Càller no foren sinó un període de transició els resultats pràctics insinuats durant el qual no aconseguiran de donar resultats evidents fins al període immediatament posterior.

 Malgrat això, tal com s'havia esdevingut als sectors econòmic i administratiu, també al cultural les reformes del comte Bogino van continuar donant llur fruit durant el període immediatament posterior al seu allunyament de la política.

 En aquest sentit, la represa del prestigiós Col·legi de nobles, l'antic seminari callerès[1], tot i que s'esdevé durant el regnat de Víctor Amadeu III constitueix un deute envers el ministre Bogino i la seva reforma educativa. L'any 1770, tal com s'havia fet precedentment amb les Universitats de Càller i de Sàsser, el rei Carles Manuel III ja havia cridat de Parma un grup de jesuïtes que havien d'introduir al col·legi un millor sistema educatiu, tot intensificant-hi l'ensenyament de l'italià. Ara bé, la supressió de la Companyia de Jesús, l'any 1773, va menar la institució a una breu decadència -originada tant per la manca de fons com per l'escassetat d'alumnes- que només aconseguí de superar gràcies a la inter­venció deguda al nou prefecte Giovanni Antonio Cossu, posteriorment bisbe de Bosa[2].

 També al camp editorial certes iniciatives preses pel comte Bogino van concretar-se durant el regnat de Víctor Amadeu III. La Stamperia Reale de Càller, per exemple, el 1775 va treure a la llum

  1. Per a la fundació i la història d'aquesta institució veg. MONTI 1915, I, 365 i ss. A l'ASC, Segreteria di Stato II, llig. 85, són custodiats els "Atti riguardanti il colleggio dei Nobili. Regole per l'educazione e manutenzione dei medesimi", manuscrit redactat en català i castellà l'any 1620.
  2. G.A. Cossu (nascut a Cuglieri el 1725) fou professor de física experimental a la Universitat de Càller entre els anys 1764 i 1770, quan li fou confiada la càtedra de Teologia moral. Presidí el col·legi de Belles Arts de la Universitat i el Col·legi de nobles de Càller fins al 1786, any en què fou nomenat bisbe de Bosa (TOLA 1966, I, 238-240).