És molt més interessant l'anàlisi dels registres municipals relacionats amb els gremis i les confraries: es tracta del "Registre del gremi de Sant Josep"[1], redactat en català fins al 1764; el "Llibre de las ordenacions que han de observar los conflares del gremi o capella del gloriós Sant Narcís"[2], redactat exclusivament en català fins a l'any 1762 i esporàdicament fins 1781; i el "Llibre de la conflaria del gloriós Sant Elmo"[3], l'única llengua del qual és el català fins al 1746, llengua que apareixerà, però, encara el 1767. En aquests dos darrers registres hom empra, posteriorment a les dates assenyalades, directament l'italià tot evitant la llengua castellana.
Per acabar, voldríem referir-nos breument al "Llibre de les làcanes"[4], recentment editat i estudiat per Rafael Caria, que recull documents redactats en català entre els anys 1597 i 1814 (Caria 1992).
II.4.3.- La literatura popular: els goigs
Un cop oblidada la llengua catalana a Sardenya i quan la literatura popular i semiculta recorria al sard o al castellà com a llengua vehicular, trobem que a l'Alguer la devoció local continua encara fidel al català en el gènere literari del qual ens han pervingut més textos: els goigs, que enllacen la poesia catalana de la Sardenya sabauda amb la literatura dels períodes anteriors i amb la contemporània de la resta dels Països Catalans (CARBONELL 1977, 278).
Són només dos, d'entre els actualment coneguts, els textos populars no gogístics nascuts a l'Alguer durant el segle XVIII: la cançó que comença "Qui bella missió / que diu pare Vassallo", nascuda arran del jubileu que aquest jesuïta celebrà a l'Alguer l'any 1750[5]; i la cançó "La monja per força" que, segons Francesc Manunta, degué arribar a l'Alguer "mitjançant navegants menorquins o algueresos del segle XVIII" (MANUNTA 1990, 110).
- ↑ AComA, doc. 101.
- ↑ AComA, doc. 102, "Llibre de las ordenacions que han de observar los conflares del gremi o capella del gloriós Sant Narcís, fetes per los nobles y Magnífics consellers [de la] Il·lustre y Magnífica ciutat de Alg[ue]r el primer de novembre de ay[n] 1720". A la coberta del registre hi ha copiada la següent poesia: "De Girona gran prelat / que gusau en Paradís,/ pregau per nós, sant Narcís,/ [a] la altíssima Trinitat".
- ↑ AComA, doc. 100.
- ↑ ACVA, sense col·locació: "Llibre de les làcanes dels salts de Salto Major, Prado, Pól·lini y Rudas y de Nostra Señora de Valvert, fet en lo any 1763".
- ↑ Publiquen aquesta cançó, recollida de fonts orals, PALOMBA 1911, 232-234, i Manunta 1988-1991, III, 3-7, amb transcripció musical a la p. 147.
