Pàgina:Llengua i cultura a l'Alguer durant el segle XVIII- Bartomeu Simon (1996).djvu/53

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 Pel que fa als goigs, cal assenyalar que els dedicats a la Mare de Déu de Vallverd es cantaven encara l'any 1886, quan E. Toda en va recollir una versió manuscrita, actualment introbable, que datà a la fi del segle XVIII, tot i que es tractava sens dubte d'una còpia d'un altre manuscrit anterior.

 Durant els primers anys del segle XIX, finalment, hom va escriure tres goigs on es demanava la fi de la sequera que l'any 1817 atenallava la ciutat de l'Alguer. Es tracta dels goigs intitulats: "La Misericòrdia", "Santa Creu" i "Lu Rusari"[1], els darrers textos literaris del període que estudiem. Això no vol dir, és clar, que el gènere dels goigs deixés de conrear-se a l'Alguer després d'aquesta data. Durant el segle XIX mateix trobem encara els goigs dedicats a "Lo Milagre de la Verge de Vallvert en lo Santuari del Alguer", de Francesc Ignasi Castellaccio, de l'any 1882, text que demostra un cop més la fidelitat de la devoció algueresa envers la llengua catalana.


 II.4.4.- Les acadèmies literàries

 Coincidint amb la recuperació del sard com a llengua literària, també a l'Alguer, a partir de l'any 1778, assistim a una represa de l'activitat poètica en català[2]. El primer poeta de qui tenim notícia és el jesuïta alguerès Lluís Soffí[3], aquell any Prefecte del seminari de Càller, autor de dos sonets catalans: el primer consisteix en un "Soneto algarès" dedicat al nou bisbe d'Oristany, Iacopo Astesan[4]; i el segon en una glossa de l'"Stabat Mater" que E. Toda va datar l'any 1780.

 L'aspecte més interessant de l'activitat literària de Ll. Soffí, però, consisteix en el seu interès a fomentar a l'Alguer les acadèmies literàries i, sobretot, en la seva relació amb l'"Arcadia Sassaritana" sobre la qual, malauradament, no ens ha arribat cap altra notícia fora de les contingudes al llibretó "In lode della città di Sassari. Accademia"[5]. Es tracta d'un opuscle manuscrit, sense data, on un

  1. Aquests tres goigs foren recollits dins els Manoscritti e memorie del Canonico Antonio Michele Urgias, 1818, ff. 162-169 (BComA, ms. 53A).
  2. Per a l'estudi de l'activitat literària en català a l'Alguer durant aquests anys són fonamentals els següents estudis antològics, on poden ser consultats els textos que analitzem: TODA 1903, 31-68; SCANU 1961, 399-412, que essencialment llegeix TODA 1903; MANUNTA 1990, 107-121; i MANUNTA 1988-1991.
  3. Ll. Soffí (l'Alguer 1742-1816) fou professor de filosofia al col·legi Canopolè de Sàsser fins a la supressió de l'orde deluïtes, el 1773, any en què li fou confiada la prefectura del seminari tridentí de Càller. Per a l'estudi de la seva vida i la seva obra, veg. SECHI 1987, 244-245; TOLA 1966, III, 209-210; SIOTTO, 1966, IV, 459 i ss.; i MANUNTA 1992s jes.
  4. Publicat dins l'opuscle dedicat All'illustrissimo e reverendissimo Monsignore D. Iacopo Francesco Tommaso Astesan (ASTESAN 1778, 28) i posteriorment traduït a l'italià pel mateix autor (SOFFI 1784, 87-88).
  5. AG, llig. 933 (antigament 645). Aquest opuscle va pertànyer a Joan Frances Simon, que no participà a l'acadèmia.