autor anònim copià les poesies, totes en italià o llatí, que hom havia recitat davant el governador i els consellers de Sàsser. Gràcies a una llista dels individus que havien participat a l'acadèmia podem conèixer els noms dels membres d'aquesta "Arcadia Sassaritana". Entre els poetes que ens interessa destacar figuren precisament Ll. Soffí, A. Purqueddu i Pere Bianco[1], futur bisbe de l'Alguer, de qui tindrem ocasió de tornar a parlar més endavant.
Un altre poeta alguerès que participà en aquestes acadèmies locals fou Maurici Pugioni[2], també jesuïta, un dels principals "jacobins algueresos", que havia de caure en desgràcia com a conseqüència dels fets revolucionaris de la fi del segle XVIII. Més que no pas el seu únic sonet conegut (que comença "En alas del desitj, més que del vent"), escrit en ocasió de l'arribada a Sardenya del rei Carles Manuel IV, el 1799, ens interessa destacar la seva intensa participació en les festes literàries que hom celebrava a l'Alguer. Per tal d'il·lustrar aquest aspecte de la seva activitat poètica, és fonamental el següent passatge manuscrit degut a Joan Francesc Simon, passatge que hem de datar al primer quart del segle XIX:
"Si ricordan tuttora dai vecchi suoi contemporanei [de M. Pugioni] tanti belli componimenti ch'e'recitava in mano in mano negli esercizi accademici che si tenevano privatamente dai Padri Gesuiti o nelle festive loro solennità o nelle vacanze del carnevale o della villeggiatura"[3].
No cal dir que, durant aquestes acadèmies jesuítiques, el pare Soffí gaudia d'un protagonisme indiscutible.
Continuant amb les acadèmies literàries de tipus escolàstic, d'importància cabdal per a la creació poètica en català a l'Alguer -tot i que són molt pocs els textos que ens n'han pervingut-, convé destacar la figura del canonge Agustí Sire[4], autor del sonet "Per la Setmana Santa" i d'una "Paràfrasi de la Salve". A més d'aquests poemes, altres tres textos seus relacionen A. Sire amb el fenomen cultural que ara analitzem. Efectivament convé tenir en compte, en primer lloc, la nadala que comença "Què faré, pobre de mi", que E. Toda comenta amb les següents paraules:
- ↑ P. Bianco (Sàsser 1754 - Macomer 1827) fou professor de Física experimental a la Universitat de Sàsser i, a partir de l'any 1805, bisbe de l'Alguer (veg. TOLA 1966, I, 130-131).
- ↑ M. Pugioni (l'Alguer 1731 - 1803), deixeble del prestigiós predicador Vassallo, va encarregar-se durant molts anys de les missions i exercicis espirituals a l'Alguer (per a la seva biografia, veg. TOLA 1966, III, 130-132, i SECHI 1987, 204-205).
- ↑ AG, doc. 576. Aquest manuscrit inclou una interessant biografia de M. Pugioni.
- ↑ Per a les dades biogràfiques relatives a A. Sire (? - L'Alguer 1831), veg. SECHI 1987, 241-243, i SCANU 1964, 146-148. Veg. també COMAS 1981, 785-786.
