"L'us de la poesía popular estava molt extès per l'Alguer al finir lo darrer sigle, tenintse costum de celebrar academias d'estudiants, en las quals lo públich aplaudía los versos llegits per jovenets, que en la ocasió vestían un trajo adequat al assumpto de sas poesías. En 1796 se celebrá una d'eixas academias, y en ella un noy vestit de pagès, que figurava arribar del camp, recitá la següent composició, també escrita per lo canonje Siré" (Toda 1903, 33).
No hem pogut aconseguir més informació sobre aquesta acadèmia literària de l'any 1796. Són més abundants, en canvi, les notícies relatives al "Parnaso algherese", que gravitava entorn del canonge A.M. Urgias, a qui A. Sire va adreçar abans de l'any 1803 uns "Capricci poetici" (ARMANGUÉ 1990b, 20-21) -en una fantàstica llengua barreja de català, italià i francès- amb què responia a un altre "caprici" que anteriorment li havia adreçat el mateix Urgias.
Els "Capricci poetici" d'A. Sire ens han arribat en un volum manuscrit intitulat Capitoli e soneti[1], de l'any 1803, on A.M. Urgias va copiar diversos poemes deguts als membres d'aquest insòlit "Parnaso Algherese". Hi destaquen, sens dubte, Giuseppe Manno, que hi participà amb el seu únic poema conegut[2]; i Josep Albert Delitala, deixeble de Ll. Soffí a l'escola reial de l'Alguer i mort el 1800, als vint-i-dos anys d'edat.
La història d'aquest moviment poètic[3] inicià el 1799, quan un grup de poetes algueresos va celebrar una trobada poètica durant la qual va néixer el "capitolo burlesco intitolato il Parnaso Algherese". Tot i que, excepte el "caprici" de Sire, totes les composicions que ens han arribat relatives a aquest "Parnaso" són en italià, ens interessa destacar els noms dels autors que hi participaren, a més dels que ja hem tingut en compte més amunt, perquè molt d'ells són autors alhora de poesies catalanes publicades en altres ocasions. En efecte, al "capitolo burlesco" de l'any 1799 van participar-hi l'abat Joan Andreu Màssala[4], autor d'un sonet català dedicat al bisbe P. Bianco
- ↑ AG, llig. 706, "Capitoli e soneti raccolti da Antonio Michele Urgias, sacerdote algherese". Veg. la descripció d'aquest manuscrit dins ARMANGUÉ 1990b, 21-22.
- ↑ Es tracta del sonet que comença "Chi è mai colui che con lugubre ammanto", del qual parla també SECHI 1987, 248.
- ↑ Reconstruïm la història del "Parnaso algherese" tot resumint fonamentalment ARMANGUÉ 1990a, 300-301.
- ↑ J.A. Màssala (l'Alguer 1773 - 1817) fou nomenat prefecte de l'escola reial de l'Alguer el 1807, any en què ingressà a l'Acadèmia de Fossano (veg. TOLA 1966, II, 240-244, i SECHI 1987, 165-167). A més de la seva breu obra poètica en català ens interessa destacar el seu interès a crear un periòdic literari de caràcter quinzenal a l'Alguer, "tendente -com va escriure ell mateix- a propagare in Sardegna con maggiore rapidità i lumi e le scienze, onde render la nazione più colta". Tot i que el 13 de setembre de 1806 fou aprovat el projecte, el que hauria estat el primer periòdic alguerès mai no va arribar a veure la llum. Tots els documents relatius a aquest projecte són custodiats a l'ASC, Segreteria di Stato II, llig. 149, docs. 105-112.
