No hi ha dubte que en aquesta activitat reformadora al camp agrícola i ramader fou decisiva la influència d'un prestigiós funcionari sard que havia entrat en estret contacte amb la família Simon. Ens referim a Giuseppe Cossu, censor general de l'illa, amb qui tant Bartomeu Simon com el seu fill Domènec van col·laborar en virtud de llurs càrrecs públics.
G. Cossu va fomentar l'esperit reformador a l'illa a través d'una abundant obra escrita. Cal destacar, per exemple, la filosofia continguda al Discorso georgico (1787) i a les encara més prestigioses La coltivazione de' gelsi (1788-1789) i Istruzione olearia (1789), que responien a la mateixa inquietud innovadora que havia decidit Bartomeu Simon a experimentar als seus terrenys de Càlvia la cria de moltons de raça espanyola i a introduir el cultiu de l'olivera, de la morera i del cotó a l'Alguer.
III.6.- Establiment a Càller
Després que el seu fill Domènec, diplomat en Lleis a Sàsser, hagués decidit de continuar els estudis a la Universitat de Càller -al col·legi d'Arts Liberals de la qual havia d'ingressar, un cop llicenciat, l'any 1779-, Bartomeu Simon va traslladar-se amb els seus fills a la capital del Regne per tal de seguir de més a prop llurs estudis[1]. Magdalena Delitala, del tot inexperta en aquests afers, quedava mentrestant a càrrec del patrimoni familiar.
El Col·legi de nobles de Càller va acollir els tres fills més joves de Bartomeu Simon, el qual, a partir del 10 de gener de 1779, va sol·licitar i aconseguir per a Joan Francesc una de les dues places gratuïtes de què podien gaudir en aquella institució els ciutadans algueresos[2]. A la comissió que considerà idoni per a aquella plaça Joan Francesc Simon -del qual sabem que el 1778 havia estudiat sota la direcció de l'ex-jesuïta Michele Angelo Porro- figuraven G.A. Cossu, llavors prefecte del col·legi, A. Berlendis i A. Purqueddu.
Des de Càller Bartomeu Simon va continuar en estret contacte amb els consellers algueresos, a qui el 28 de març de 1778, per exemple, va trametre la "Nota delle misure e peso" uniformades amb
- ↑ No coneixem amb exactitud la data del trasllat. La primera notícia ens la procura un document firmat a Càller, el 10 d'octubre de 1777, per l'advocat Ignasi Cordiglia, que assegura haver rebut del capellà de Bartomeu Simon la quantitat de vint escuts (AComA, doc. 790/53).
- ↑ Veg. tots els documents relatius a aquesta sol·licitud a l'AComA, docs. 790/79, 790/131 i 790/133. Precedentment també Mateu Lluís Simon s'havia beneficiat d'una d'aquestes dues places gratuïtes (TOLA 1966, III, 192).
