Pàgina:Llengua i cultura a l'Alguer durant el segle XVIII- Bartomeu Simon (1996).djvu/72

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

les de la capital[1]. Pocs mesos més tard, concretament el 8 de gener de 1779, s'adreçarà encara als membres del consell cívic per tal d'agrair-los que hagin confirmat el seu cosí Agustí Simon com a "amostassen" de l'Alguer, càrrec per al qual ell mateix l'havia recomanat[2]. El 2 de febrer de 1779, finalment, substituí els representants algueresos de l'estament reial davant els consellers de la ciutat de Càller, amb qui calia establir l'import del donatiu amb què els estaments havien de finançar la pau amb el rei del Marroc.[3]

 Després de tot això un breu viatge a Torí va allunyar Bartomeu Simon, a partir del mes de juny de 1779, dels seus interessos a l'illa. En efecte, per tal de resoldre personalment alguns problemes relatius al futur professional del seu fill Domènec, que no havia pogut beneficiar-se d'una de les places destinades als estudiants sards al Reial col·legi de les Províncies de Torí, Bartomeu Simon va traslladar-se a la capital piemontesa, d'on no tornarà fins al 15 de gener de l'any següent.


 III.7.- Correspondència amb el fill Domènec

 A partir d'aquest moment serà molt freqüent la relació epistolar entre Bartomeu Simon -que, de retorn de Torí, trobem encara instal·lat a Càller i no a l'Alguer- i el seu fill Domènec, que fins a l'any 1791 va haver de romandre a Torí, tant per exercitar-se en la jurisprudència al despatx del prestigiós advocat Filippo Tonso com per accelerar les causes jurídiques que interessaven el seu pare, entre les quals convé destacar la que contra ell va promoure l'Hospital de Sant Antoni i, sobre­tot, la relativa al marquesat de Sedilo.

 Es tracta d'un conjunt considerable de cartes[4] que conté una interessantíssima informació sobre els progressos acadèmics dels germans Simon Delitala, tot i que hi predominen, però, notícies de caràcter econòmic i professional per tal com pare i fill hi descriuen detalladament l'estat de les causes que els ocupaven i totes les relacions, tant professionals com socials, sovint polèmiques, que els interessava de fomentar per tal s'assegurar el futur de la família.

  1. AComA, doc. 790/114.
  2. AComA, doc. 790/120.
  3. AComC, Sezione antica, llig. 37, "Lettere del Comune di Alghero alla città di Cagliari" [1622-1794], doc. 56.
  4. Totes aquestes cartes són custodiades a l'AG, llig. 647bis i, per tant, d'ara endavant ens limitarem a consignar-ne la data, sense repetir-ne la col·locació. LODDO 1954a, s.p., escriu que es tracta de 74 cartes escrites entre els anys 1782 i 1815, 49 de les quals són firmades a Torí. Així i tot, nosaltres hem aconseguit de consultar també un grup considerable de cartes datades els anys 1780 i 1781. Aquest epistolari ha de ser completat amb les cartes que s'adreçaren entre ells els germans Simon Delitala, custodiades a l'AG, lligs. 644-651bis.