Pàgina:Llengua i cultura a l'Alguer durant el segle XVIII- Bartomeu Simon (1996).djvu/73

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 Encetarem l'estudi d'aquesta correspondència -de la qual lògicament ens allunyarem de tant en tant per tal de confirmar o completar, a través d'altres fonts, les dades que ens aporta- tenint en compte les qüestions de tipus familiar que s'hi tracten, de manera més o menys intensa durant els primers anys i cada cop més indirectament a la fi de la dècada.

 L'aspecte que ens ofereix un major interès és sens dubte el relatiu al mal concepte que els fills de Bartomeu Simon van anar-se formant del seu pare durant aquest període. Els motius són diversos i tots colpiren l'arrel més profunda de llurs relacions.

 En primer lloc, el luxe aparent en què vivia Bartomeu Simon contrastava de manera sens dubte excessiva amb la indigència de què es lamentaven els seus fills. Per tal d'interessar-se, per exemple, per la vida austera de Mateu Lluís i per altres qüestions d'àmbit familiar, Domènec Simon va escriure per primer cop al seu pare sense contenció tot criticant el sistema econòmic familiar.[1] Bartomeu Simon, que no permetia ingerències d'aquest tipus, va reprimir durament aquesta actitud, de manera que va néixer una pregona desavinença entre ell i el seu primogènit.

 Un altre aspecte que va allunyar de manera irremeiable els germans Simon del seu pare fou la indiferència amb què aquest darrer tractava Magdalena Delitala. No només el seu matrimoni havia fracassat sinó que Bartomeu Simon, fonamentalment per tal de no haver de conviure amb la seva muller -tal com s'endevina a les cartes de Domènec[2]- va fixar la seva residència a Càller durant un període molt més llarg del que hauria estat estrictament necessari per als interessos de la família.

 Un altre aspecte que va enfrontar els germans Simon amb el seu pare foren les contínues ingerències tant personals com professionals que hagueren de patir. L'elecció de llur estat, sobretot, provocà diverses polèmiques que no sempre els fills aconseguiren de superar: Domènec Simon, per exemple, hauria volgut fer-se religiós, però el seu pare l'empenyé a la carrera jurídica; Joan Baptista, desil·lusionat perquè, segons els seus germans, mai no havia d'aconseguir de llicenciar-se, va voler ingressar a l'exèrcit, cosa que el seu pare va evitar tot adreçant, en canvi, el jove al sacerdoci. La desavinença més intensa, però, fou la que nasqué entre Bartomeu i Mateu Lluís Simon, a qui el pare mai no perdonà que decidís d'abandonar la carrera religiosa per tal d'interessar-se per la jurisprudència[3].

  1. Es tracta de la carta datada a Torí el 21 de novembre de 1782 que transcrivim a l'Apèndix 2.
  2. Veg. per exemple la carta de Domènec a Bartomeu Simon, de l'11 de juliol de 1782 (que transcrivim a l'Apèndix 1), on el fill Domènec s'esforçava inútilment a desacreditar les excuses que al·legava el seu pare per tal de no haver de tornar a l'Alguer, fins i tot la de contraure malalties contagioses per culpa de la seva muller.
  3. Veg. a l'Apèndix 2 la carta de Domènec a Bartomeu Simon, datada a Torí el 21 de novembre de 1782, on el germà gran prova de justificar davant del pare la decisió de Mateu Lluís i encara les relacions socials que aquest darrer cultivava durant certes tertúlies callereses.