Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/348

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 titat, no la qualitat.—Garantías fillas de la combinació dels poders y de llur gelosía mútua.—La federal liberty.—Possibilitat de la puresa del sistema representatiu sens barrejas de prácticas parlamentarias—Combinació de la representació general ab la especial.—Possibilitat de viure agrupadas entitats que 's trobin en condicions disiintas.—Bona distribució de la població en tot lo territori.—Regeneració dels carácters decaiguts.
CAPITOL X.—Lo criteri histórich.—Lo particularisme porta á un criteri amplement histórich.—No es fill de cap exclusivisme d' escola.—Exageracions de las anomenadas filosófica é histórica—La una olvidava lo passat y l' altra 'l pervenir, y cap de las duas estava en lo present.— Lo particularisme no es tradicionalista ni idealisador, sinó armonisador dels fets ab las aspiracions.—Resposta á una pregunta que's sol fer al catalanisme regionalista.—Sentit en que 's diu, que volem ser lo que fórem.


PART TERCERA
SOLUCIONS PRACTICAS.


CAPITOL I.—Solucions monárquicas.—L' Imperi británich.—Camí que seguirem en aquesta darrera part.—Classificació de las solucions particularistas.—Extensió del imperi británich.—Organisació del Estat metropolitá.—Bases de las llibertats británicas.—La Common law y la lley escrita reconeixen varietats.—Llegislació separada—Llegislació temporal.—Organisació colonial británica.—Las Colonias propiament ditas tenen llegislatura especial.—Classificació d' aquestas Colonias.—Federalisme en algunas d' ellas.—Organisació federal del Canadá.—Resultats que dona.—Ressenya del moviment particularista en las Colonias británicas—La solució, en general, es incompleta.—Tracendencia del projecte de fer renaixer lo Parlament de Irlanda—Possibilitat de que porti á completar la solució per medi d' un Parlament general de atribucions reduhidas.
CAPITOL II.—Solucions monárquicas.—Alemania, Austria-Hungría, Suecia y Noruega.—Membres de la Confederació germánica.—Organisació dels poders federals—Distribució de las atribucions de la soberanía.—Tendencia del imperi.—Barreja d' elements.—Carácter feudal de la organisació—Comparació del federalisme ab lo feudalisme.—Uns párrafos de The Federalist.
Antecedents legals del actual imperi austro-húngar.—Solució per medi del dualisme.—L' imperi més que una Confederació es una Lliga.—Escás poder llegislatiu de las autoritats comunas á sas duas parts.—Varietat dins de cada una de aquestas.—Llibertats provincials.—Reconeixement de drets á las distintas rassas y llenguas.—Indicacions sobre la organisació interior de cada una de las parts del imperi.—Suecia y Noruega.—L' únich llas de unió es la corona.—Drets d' aquesta.—Inutilitat de las tentativas fetas pera estrenyer la unió.—Resum.
CAPITOL III.—Solucions republicanas.—Los Estats Units de América.—Resum de la historia constitucional del Estats Units fins á llur organisació definitiva.—Lliga, Confederació y Estat compost.—Distribució de atribucions.—Conformitat de la Constitució ab la teoría particularista.—Divisió del poder federal en tres brancas.—Poder llegislatiu.—For-