tra intol·lerant en punt al llenguatje. Lo qui no sápiga pronunciar lo castellá ab l' accent pur dels fills de Castella, ó no logri, al escriurel, donarli los giros que 's tenen per castissos y genuhins, no pot esperar consideració ni tan sols misericordia. Encara que sos discursos é escrits continguin grans pensaments, no lograrán fer camí. Lo castellà es tan apassionat per las formas d'expressió, que fins á un filosoph ó á un matemátich lo judica més que pel fondo, pel ropatge ab que vesteix sas ideas.
De totas las condicions que forman la base del carácter castellá no sols n' havia de resultar l' autoritarisme, sinó que dintre d' aquest havia de predominar una oligarquia, y aixis ha succehit en tots los periodos de la historia. Fins quan los elements oligárquichs han quasi desaparegut de las lleys, modificadas en los temps moderns per l' esprit d' imitació, que es una de las manifestacions de la decadencia, han quedat encarnats en las costums. Un poble que sent l' afany de manar y predominar no pot viure sens gefes que 'l conduheixin. Los temperaments generalisadors se subjectan de bon grat al que consideran representant de una abstracció que hagi fet entre ells fortuna. Reparis com tota la historia castellana se reconcentra en alguns homens que sobressurten del nivell comú, á diferencia de la catalana, que com veurem en son lloch, se trova condensada en algunas institucions. Los carácters com lo castellá necessitan tenir ídols davant dels quals cremar insens. Avuy meteix no n' hi mancan en cap terreno. Los mes venerats tenen l' altar á Madrid : per tal motiu, Madrid es la ciutat santa, la Meca de la gent castellana.
Judican malament lo carácter castellá los que 'l tenen per interessat y egoista. Fins en mitj de sa decadencia; fias enfangat en tots los vicis com avuy se troba, es generós y desinteressat. Estudiant lo temperament castellá en l' indi-
