tan poca part con se desprén de la historia. No sóls no hi deviam figurar activament, sinó que no podiam compendre que 'ls nostres confederats castellans s' hi arrisquessin. De segur que fins los compadeixiam y 'ls tractavam de visionaris, exaltats per un pobre boig que 'ls duya cap á la ruhina. Aixis s' explica lo silenci dels nostres minuciosos dietaris sobre la vinguda de Colombo á la nostra ciutat després d' haber desembarcat de son primer viatje. Los autors de tals recorts, positivistas é incréduls fins després d' haverse fet una expedició al nou món, pensavan que la cosa no valia tant la pena com una disputa de carrer ó la arrivada d' un baixell de Gènova, ó no 's volian carregar la conciencia alentant una empresa que creyan una bojeria.
No s' oposa á lo que dihem lo fet de que a la segona expedició de Colombo hi anessin alguns catalans, com en Margarit y 'l frare Boil, sinó que, al contrari, aquest fet confirma las nostras apreciacions. Los dos citats y 'ls demés que van embarcarse, no anavan ja á lo desconegut, sinó que sabian perfectament ahont anavan, y 'l objecte que 'ls hi portava no era pas corre aventuras, sinó explotar cárrechs lucratius que 'ls havia conferit la corona. Aixis lo caballer y 'l frare esmentats com alguns altres catalans que van acompanyar al genovés en son segon viatje, eran gent cortesana, y llur curt número indica ben be lo poch eco que la empresa havia trovat á Catalunya. En las regions castellanas, en cambi, havia despertat entusiasme, y 'l número dels expedicionaris que s' havia determinat, va resultar doble al moment d' embarcarse, posant en perill lo resultat per lo molt carregats que van sortir los barcos. Y si aixó va ocorre en la segona expedició, durant lo llarch periodo de las conquistas difícils no hi veyem apareixer ni un sol catalá en primera fila. Sols més tart, quan las Américas van formar definitivament part del mon conegut, van anar á comerciarhi y á explotarla.
