No s' oposa tampoch á las nostras apreciacions lo fet de que en Santángel, ab diners propis ó de la corona aragonesa, contribuhís als gastos del descubriment, ni s' hi oposaria tampoch lo de que alguns diners haguessin sortit de particulars de la nostra terra. En Santángel fou evidentment un dels més ferms puntals de Colombo, mes sa fé y exaltació provenia sens dupte de las relacions en que vivia ab la cort castellana y especialment ab la reyna Isabel, y de cap manera representava la opinió general de la seva terra. No sols en Santángel, sinó molts altres catalans y aragonesos van mostrarse entusiasmats: mes llur entusiasme era un fet aislat, una excepció entre mitj de la fredor fins compasiva ab la que mirava la cosa la generalitat de la gent de las regions no castellanas. Si d' aquestas van sortir diners pera la empresa, lo nostre temperament y carácter no 's desmenteixen pas. Prestavam no als visionaris, sino als que 'ls protegian y tenian prou responsabilitat pera respondre de lo enmanllevat. Positius y negociants, tréyam ventatjas dels que créyam entregats á empresas bojas, y teníam bon cuidado de assegurarnos lo recobro no en lo probablemátich or de las Indias, sinó en lo crédit dels deutors.
Hem entrat en tots aquestos detalls, perqué al nostre entendre lo descubriment d' América es lo punt de partida de la decadencia de la nostra terra, si be que aquell gran fet va influir contra nosaltres de distinta manera que contra Castella. A n' aquesta, va dessangrarla directament, com hem vist en lo capítol anterior, y la energia de la acció va produhir una reacció de decahiment de que no s' ha alsat encara. A Catalunya la importancia del fet y de sas conseqüencias va supeditaria completament, y aquesta supeditació va consumar sa decadencia.
Si la unió dels varis Estats espanyols s' hagués verificat durant lo periodo mediterránich, es probable que la direcció
