Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/76

los tenim sols en lo paper, puig que en realitat ó no tenim res ú ho tenim en un estat que 'ns fa vergonya. La exageració es tal vegada lo vici més funest que se 'ns ha encomanat, y ho es tant més en quant hem arrivat á sobrepujar á quells de quins l' hem aprés. Al port, per exemple, hi teniam una maxina antiquada pera la carga y descarga de grans pesos, y tot lo restant del trafech se feya ab la ajuda de quatre ó sis petitas maquinetas de propietat de las collas de la Riba. Al tractar de reformar lo servey, no hem passat de una maxina antigua á tres ó quatre de modernas, sinó que n' hem posat una renglera tan llarga y espessa, que sumant totas las que hem vist en los ports més importants de las costas del continent, no s' arrivaria a igualaria. Naturalment, que tantas y tantas máquinas están la major part del temps paradas, y que si per punt volem ferlas marxar, haurem d' imposar als barcos novas gavellas y perjudicis, obligantlos á utilisarlas pera la cárrega y descárrega en que menys las necessitin.
Nos hem extés en aquest punt, perqué la vanitosa exageració ab que tractem avuy las qüestions que més nos interesan, es un vici de falalíssimas conseqüencias, y dels que més desnaturalisan lo nostre temperament, positiu y práctich de son natural. A extirparlo d' arrel ha de tendir lo verdader catalanisme, posantlo en evidencia y combatentlo per tots los medis de que disposi.
La situació especial en que s' ha trobat Catalunya dintre de la nacionalitat espanyola, supeditada a la direcció absorvent castellana; la falta d' ideals pera oposar als del grupo predominant; lo defalliment á que 'ns ha portat la lluyta durant sigles entre la nostra voluntat y ‘l nostre temperament; la posibilitat d' explotar los recursos naturals del pays, que nos ha abandonat ó poch menys lo rebaixat idealisme castellá, junt ab mollas altras y complicadas causas, nos han portat á un desequilibri alarmador entre la nostra vida material y la moral é intel-lectual.