Jove sò, ó Patria aymada, y la ma encara
Tremola demunt l' arpa hont la cigala
Brillá dels trobadors, hont ressonaren
Los cantars dels Cabestanys:
Jove sò; ¿mes qué importa si m' ets cara,
O Laletania, y tos recorts poétichs
En mon trist cor en patri amor posaren
Lo que li manca en anys?
Durs serán mos cantars, sens' armonía
Saltarán de mon cor mos ardents versos,
Com de l' acer rogent saltan hermosos
Estels de foch brillants;
Mes no se 'ls tatxará de bastardia,
Puig llemosins serán, encara que aspres,
Y en recorts richs y en fets caballerosos
Dels héroes laletáns.
Durs, si, mes lliures com lo vol del áliga;
Mes altius com los monts que llurs nevadas
Crestas, que roures de mil anys cenyeixen,
Aixecan fins al cel;
Ni en sonorosas voltas assentadas
En lleugeras columnas d' or y marbre,
Darán venals llahors als qui mereixen
Sols despreci cruël.
Ni temes, Patria, que ab cantars jolívols
Tas llágrimas insulte de viudesa,
Ni recorde 'ls vils noms dels qui trencaren
Lo ceptre de tos reys:
Pàgina:Lo gayter del Llobregat - I (1888).djvu/42
Aquesta pàgina ha estat revisada.
