Pàgina:Lo nou testament de nostre senyor Jesu-Christ (1836).djvu/229

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
227
1 CORINTHIS, XI.

20 Ans be dich, que las cosas que sacrifican als dimonis, y no á Deu. Y no vull jo que tingau societat ab los dimonis. No podeu beurer lo cálser del Senyor, yl cálser dels dimonis:
21 No podeu participar de la taula del Senyor, y de la taula dels dimonis.
22 ¿Voleu provocar á gelosía al Senyor? ¿Per ventura som nosaltres mes forts que ell? Tot m'es lícit, emperó no totas las cosas son convenients.
23 Tot m'es lícit, emperó no tot es edificant.
24 Ningú busquia lo ques seu, sinó lo ques del altre.
25 De tot lo ques ven en la carnicería, menjaune, sens fer preguntas per rahó de conciencia:
26 Puix del Senyor es la terra, y tot quant hi ha en ella.
27 Si algú dels infiels vos convida, y hi voleu anar, menjau de tot quant vos presentia devant, sens preguntar res per rahó de conciencia.
28 Emperó si algú vos digués: Aixó ha estat sacrificat als ídols, non menjeu per causa d'aquell queus ha avisat, y de la conciencia.
29 Conciencia dich, no la teva, sino la del altre: Puix ¿per quin fi ma llibertat es judicada per la conciencia d'un altre?
30 Perqué si jo per gracia ne participo, ¿per quin fi so jo vituperat per alló de que dono gracias?
31 Donchs si menjau, ó si bebeu, ó si feu qualsevol altra cosa, feuho tot á gloria de Deu.
32 No doneu ofensa als Jueus, ni als Gentils, ni á l'Iglesia de Deu:
33 A la manera que jo procuro també en tot agradar á tots, no buscant lo meu profit, sino lo de molts, peraqué siau salvos.

CAP. XI.

Ordena quels homes orian ab lo cap descubert, y cubert las donas. Tracta de l'institució de la sagrada Eucharistía, y repren los desordres ques cometían al temps de la Comunió.
1 Siau imitadors meus, axí com jo ho so també de Christo.
2 Y vos alabo, germans, perqué en tot vos recordeu de mi, y guardau mas instruccions tals com jous las he ensenyat.
3 Emperó vull que sapiau que Christo es lo cap de tot home, y l'home es lo cap de la dona, y Deu lo cap de Christo.
4 Tot home que fa oració, ó profetisa ab lo cap cubert, deshonra son cap.
5 Y tota dona que fa oració, ó profetisa ab lo cap descubert, deshonra son cap, puix es lo mateix que si fos rapada.
6 Perqué si la dona no está cuberta, rapias també. Y si es una cosa lletja per la dona lo tallarse los cabells, ó raparse, cubrias o cap.
7 L'home en veritat no deu cubrirse lo cap, perqué es imatge y gloria de Deu; emperó la dona es la gloria del home.
8 Puix no fou l'home format de la dona, sinó la dona del home;
9 Nil home fou criat pera la dona, sinó la dona peral home.
10 Per aixó la dona deu portar sobre son cap lo senyal de la potestat per causa dels ángels.
11 Emperó nil home es sens la dona, ni la dona sens l'home, en lo Senyor.
12 Perqué axí com la dona es del home, axí també l'home es pera la dona; mes totas las cosas son de Deu.

13 Judicauho vosaltres mateixos.

30