Pàgina:Lo nou testament de nostre senyor Jesu-Christ (1836).djvu/23

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

3 Y ell responent los digué: Y vosaltres, ¿perqué traspassau lo manament de Deu per vostra tradició? Puix Deu digué:
4 Honra al pare y á la mare. Y aquell que malhaesca al pare ó á la mare morirá de mort.
5 Emperó vosaltres diheu: Qualsevol que diga á son pare ó á sa mare: Tot do que jo ofresca vos aprofitará;
6 Y no honra á son pare ó á sa mare, queda desobligat; y axí haveu fet va lo manament de Deu per vostra tradició.
7 ¡Hipócritas! be profetisá Isaías de vosaltres, dihent:
8 Aquesta gent sem acerca ab sa boca, y ab los llavis m'honra; emperó son cor está lluny de mi.
9 Y me honran en va, ensenyant doctrinas y manaments de homes.
10 Y convocada así la gent, los digué: Ohiu y enteneu.
11 No contamina al home lo que entra en la boca; sino lo que ix de la boca, aixó es lo que contamina al home.
12 Llavors acercántseli sos deixebles li digueren: ¿No sabeu que los Fariséus s'han escandalisat quant han ohít aquesta paraula?
13 Emperó ell responent, digué: Tota planta que no ha plantat mon Pare celestial, será arrancada d'arrel.
14 Deixaulos, son cegos y guías de cegos. Y si un cego guía á altre cego, los dos cauhen en lo fosso.
15 Y responent Pere li digué: Explicaunos aquesta parábola.
16 Y Jesús digué: ¿Encara estau vosaltres sens compresió?
17 ¿No compreneu que tot alló que entra en la boca passa al ventre, y se llansa en lloch secret?
18 Emperó lo qu'ix de la boca, del cor ix, y aixó es lo que contamina al home.
19 Puix del cor ixen los mals pensaments, los homicidis, los adulteris, las fornicacions, los robos, los falsos testimonis, las blasfemias.
20 Aqueixas cosas son las que contaminan al home. Emperó lo menjar sens rentarse las mans no contamina al home.
21 Y exint Jesús d'allí se retirá als confins de Tyro y de Sidon.
22 Y veus aquí una dona Cananéa, que havía exit de aquells confins, cridava dihent: Senyor, fill de David, teniu compassió de mi: la meva filla está cruelment atormentada del dimoni.
23 Y ell no li respongué paraula. Y acercántseli sos deixebles li suplicavan, dihent: Despatxaula, puix ve cridant al derrera de nosaltres.
24 Y ell los respongué dihent: Jo no so enviat sinó á las ovellas perdudas de la casa de Israel.
25 Emperó ella vingué y l'adorá, dihent: Senyor, valeume.
26 Y ell respongué dihent: No es just lo pendrer lo pá dels fills y tirarlo als cans.
27 Y ella digué: Axí es, Senyor: mes los cadells menjan de las engrunas que cauhen de la taula de sos amos.
28 A las horas Jesús responent li digué: Gran es ta fe, ¡oh dona! com tu vols, axí set fassa. Y desde aquell punt quedá sana sa filla.
29 Y havent Jesús exit d'allí vingué cerca del mar de Galiléa, y pujant á una montanya s'assentá allí.
30 Y se li acercá gran multitut de gent, ab qui venian muts, cegos, coixos, baldats y molts altres, yls posaren á sos peus; yls curá.
31 De manera ques maravellava