Pàgina:Lo nou testament de nostre senyor Jesu-Christ (1836).djvu/272

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


per agradar als homes, sinó á Deu que proba nostres cors.
5 Puix jamay lo nostre llenguatge fou d'adulació, com sabeu, ni un pretext d'avaricia: Deu es testimoni:
6 Ni cercarem la gloria dels homes, ni de vosaltres, ni de altres;
7 Podent com Apóstols de Christo havervos estat gravosos; sinó quens ferem petits infants entre vosaltres com una dida que acaricia als seus infants.
8 Y estant axí apassionats á vosaltres, desitjavam ab ansia, no sols fervos participants del Evangeli de Deu, sinó de nostras propias ánimas, perqué jans erau vosaltres caríssims.
9 Puix jaus recordau, germans, de nostre treball y fatiga, treballant nit y dia, pera no ser gravosos á ningú de vosaltres, vos predicarem l'Evangeli de Deu.
10 Vosaltres sou testimonis, y Deu també, de quant santa, y justa, y irreprensiblement nos comportarem entre vosaltres que creheu:
11 Axí com sabeu de quina ma­nera á cada hu de vosaltres (com un Pare á sos fills)
12 Vos amonestarem, yus conso­larem, protestantvos que caminasseu dignes de Deu, queus cridá á son regne y gloria.
13 Per aixó donam també seus cessar gracias á Deu, perqué quant rebereu la paraula de Deu que ha­veu ohit de nosaltres, la rebereu no com paraula d'homes, sinó (segons ella es en veritat) com paraula de Deu, la qual obra eficasment en vo­saltres que creheu.
14 Perqué vosaltres, germans, vos haveu fet imitadors de las Igle­sias de Deu que hi ha en la Judéa en Christo Jesús, per quant iguals cosas sufrireu també de vostres compatriotas, com ells dels Jueus;
15 Los quals mataren al Senyor Jesús y á sos propis profetas, yns han perseguit á nosaltres, y no son del agrado de Deu, y son contraris á tots los homes;
16 Prohibintnos de parlar als Gen­tils, peraqué fossen salvos, á fi de cumplir ells sempre sos pecats; per­qué l'ira de Deu ha arribat sobre ells fins al extrem.
17 Mes nosaltres, germans, privats per un curt temps de vostra presencia, no de cor, ansiarem mes abundantment véurer vostra cara ab gran desitg.
18 Per lo qual volguerem venir á vosaltres, especialment jo Pau, una y més vegadas; mes Satanás nos ho destorvá.
19 Perqué ¿qual es nostra esperansa, ó nostre goitg, ó corona de gloria? ¿Per ventura no sou vosal­tres en la presencia de nostre Senyor Jesu-Christ en sa vinguda?
20 Certament vosaltres sou nos­tra gloria y nostre goitg.

CAP. III.

Consól del Apóstol al saber per Timotheu la constancia dels Tessalónichs en la fe de Jesu-Christ.
1 Per lo qual, no podent sufrir mes, nos aparegué be quedarnos sols en Atenas:
2 Y havem enviat á Timotheu nos­tre germá, y ministre de Deu, y colaborador nostre en l'Evangeli de Christo, pera confirmarvos y esforsarvos en vostra fe;
3 A fi de que ningús conturbia per aquestas tribulacions; puix vosaltres mateixos sabeu que per aixó havem estat destinats:
4 Perqué quant encara eram ab vosaltres, jaus prediguerem que havíam de passar tribulacions, com ha succehit, y sabeu.