Pàgina:Lo nou testament de nostre senyor Jesu-Christ (1836).djvu/280

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


que conegueren la veritat.
4 Perqué tota criatura de Deu es bona, y no es de rebutjar res de lo ques participa ab acció de gracias;
5 Perqué se santifica per la paraula de Deu y per la oració.
6 Proposant aixó als germans serás bon ministre de Jesu-Christ, criat ab las paraulas de la fe, y de la bona doctrina que alcansares.
7 Emperó desprecia las faulas de vellas, y exercítat en la pietat.
8 Perquéls exercicis corporals aprofitan poch; mes la pietat es útil pera tot, tenint la promesa de la vida que ara es, y de la que ha de ser.
9 Fiel paraula es aquesta, y digna de tota acceptació.
10 Puix per aixó treballam, y som vituperats, perqué confiam en lo Deu viu, lo qual es lo Salvador de tots los homes, especialment dels que creuhen.
11 Mana aquestes cosas, y ensényalas.
12 Ningú tinga en menos ta juventut: emperó sias modelo dels fiels en paraula, en bona vida, en caritat, en fe, en puresa.
13 Fins que jo vinga, ocúpat en la lectura, en l'exortació, y en la doctrina.
14 No menysprehis lo de ques en tu, lo qual set ha donat per profecía ab l'imposició de mans dels presbíteros.
15 Medita aquestas cosas: ocúpat en ellas, á fi de que ton avansament sia manifest á tots.
16 Vetlla sobre tu mateix, y sobre la doctrina; continua en aquestos cosas, puix fent aixó te salvarás á tu mateix, y als quet oygan.

CAP. V.

Adverteix á Timotheu com ha de portarse ab los fiels de totas edats. Com han de ser las viudas que servescan en l'Iglesia. Que han de ser premiats los presbíteros que cumplen be son ministeri; que ha de corretgir los pecats publichs, y mirar molt en qui imposa las mans per ordenarlo.
1 No increpias al Anciá: ans be amonéstal com á pare; als joves com á germans;
3 A las ancianas com á mares; á las joves com á germanas ab tota puresa.
3 Honra á las viudas que son verdaderament viudas.
4 Y si alguna viuda tingués fills, ó nets, aprenga primerament á ben gobernar sa casa, y á correspóndrer á sos pares; puix aixó es accepte devant de Deu.
5 Emperó la que verdaderament es viuda, y desemparada, confihi en Deu, y perseveria en súplicas y oracions nit y dia.
6 Mes la que viu en plaher, es morta mentras viu.
7 Y aquestas cosas mánalas, perqué ellas sian irreprehensibles.
8 Emperó si algú no té cuydado dels seus, y majorment dels de sa familia; lo tal ha negat la fe, y es pitjor que un infiel.
9 No sia posada en lo número ninguna viuda de menos de xixanta anys, ni que haja tingut mes d'un marit,
10 Tenint lo testimoni de bonas obras; si ha criat á sos fills, si ha exercitat l'hospitalitat, si rentá los peus als sants, si acudí al alivi dels atribulats, si ha practicat tota bona obra.
11 Viudas mes joves no las admetias; perqué després d'haver viscut llicenciosament contra Christo, volen casarse:
12 Tenint condemnació, perqué féren vana la primera fe.