Pàgina:Lo nou testament de nostre senyor Jesu-Christ (1836).djvu/282

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


jectaren á moltas penas.
11 Emperó tu, home de Deu, fuitg d'aquestas cosas, y segueix la justicia, la pietat, la fe, la caritat, la paciencia y la mansuetut.
12 Peléa bona batalla de la fe, agáfat de la vida eterna, á la que fores cridat, havent també fet bona confessió devant de molts testimonis.
13 Jot mano devant de Deu, que vivifica totas las cosas, y de Christo Jesús, que devant de Pons Filat testificá bona confessió,
14 Que guardias aquest manament sens mácula, irreprensible, fins á la vinguda de nostre Senyor Jesu-Christ;
15 La qual fará manifesta en son temps, lo benaventurat y sol poderós Rey de Reys y Senyor de Senyors;
16 Lo qui solament posseheix immortalitat, y habita en una llum inaccessible; al qui ningun home ha vist ni pot véurer; al qui sia honra y poder etern. Amen.
17 Als richs d'aquest mon mánals que no sian altius, ni confihin en riquesas incertas, sinó en lo Deu viu (quens dona abundantment totas las cosas pera nostre us,}
18 Que obrian lo be, ques fassan richs en obras bonas, disposats á donar, y á repartir lliberalment;
19 Atresorant pera ells mateixos un bon fonament pera lo venider, á fi de que pugan alcansar la vida eterna.
20 ¡O Timotheu! guarda lo deposit que set ha confiat, evitant las profanas y vanas parladurías, y las contradiccions de la que falsament s'apellida ciencia;
21 La qual professantla alguns se desviaren de la fe. La gracia sia ab tu. Amen.

EPISTOLA SEGONA
DEL
APOSTOL SANT PAU A TIMOTHEU.

CAP. I.

Exorta á Timotheu á predicar ab valentía l'Evangeli pera manifestar millor sa fe. Se condol d'alguns del Asia quel abandonaren en Roma, y fa elogis de Onesíforo.
1 PAU, Apóstol de Jesu-Christ per voluntat de Deu, segons la promesa de la vida ques en Christo Jesús:
2 A Timotheu caríssim fill: Gracia, misericordia, y pau de part de Deu Pare y de nostre Senyor Jesu-Christ.
3 Gracias dono á Deu, é qui servesch desde mos antepassats ab conciencia pura, de que sens cessar me recordia de tu en mas pregarias nit y dia:
4 Desitjant molt lo véuret, recordantme de tas llágrimas, pera umplirme de goitg;
5 Fent memoria d'aquella fe sens ficció que hi ha un tu, la qual habitá primer en ta avia Loide, y en ta mare Eunice, y estich cert que en tu també.
6 Per lo qual te amonesto que avivias la gracia de Deu, que habita en tu per l'imposició de mas mans:
7 Perqué nons ha donat Deu es-