Pàgina:Lo nou testament de nostre senyor Jesu-Christ (1836).djvu/29

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


en lo cel; després vina y segueixme.
22 Y quant lo jove ohí aqueixas paraulas sen aná trist; puix tenía moltas possessions.
23 Y Jesús digué á sos deixebles: En veritat vos dich, que ab dificultat entrará un rich en lo regne del cel.
24 Y altra vegada vos dich: Ques mes fácil passar un camell per lo forat d'una agulla, quel entrar un rich en lo regne del cel.
25 Los deixebles al ohir aixó se maravellaren molt, y digueren: ¿Donchs quis podrá salvar?
26 Y mirantlos Jesús los digué: Pera los homes aixó es impossible, mes pera Deu tot es possible.
27 Llavors prenent Pere la paraula li digué: Veus aquí nosaltres ho havem abandonat tot, y vos havem seguit: ¿ques donchs lo que tindrém?
28 Yls digué Jesús: En veritat vos dich, que vosaltres quem haveu seguit, quant en la regeneració lo Fill del home s'assentará en lo trono de sa gloria, vos sentaréu també vosaltres en dotse tronos pera judicar á las dotse tribus d'Israel.
29 Y qualsevol que haurá deixat casa, ó germans ó germanas, ó pare ó mare, ó muller, ó fills, ó terras, per causa de mon nom, rebrá cent per hu y possehirá la vida eterna.
30 Emperó molts que son primers serán derrers, y los derrers primers.


CAP. XX.

Parábola dels jornalers cridats á treballar en la vinya á diferents horas. Jesús prediu sa mort y resurrecció. Respon á la pretensió de la mare dels fills del Zebedeu. Dona vista á dos cegos.
1 Lo regne del cel es semblant á un pare de familias que isqué de bon matí á llogar treballadors pera sa vinya.
2 Y havent fet lo ajust ab los treballadors de á diner per dia, los enviá á sa vinya.
3 Y exint envers la hora de tercia, ne vegé d'altres en la plassa que estaban ociosos.
4 Yls digué: Anau vosaltres també á ma vinya, y vos donaré lo que sia just.
5 Y ells hi anaren. Torná á exir envers la hora de sexta y de nona, y feu lo mateix.
6 Y exí envers l'hora undécima, y ne trobá d'altres que estaban sense fer res, y los digué: ¿Perquéus estau aquí tot lo dia ociosos?
7 Y ells li respongueren: Perqué ningúns ha llogat. Ell los digué: Anau també vosaltres á ma vinya, y rebréu tot alló que sia just.
8 Y havent arribat lo vespre, digué l'amo de la vinya á son majordom: Crida als treballadors y págals son jornal, comensant desdels últims als primers.
9 Quant vingueren los que hi havian anat envers l'hora undécima, cada hu rebé son diner.
10 Y quant arribaren los primers, cregueren quels donarían mes; pero no reberen sinó un diner cada hu.
11 Y després de haverlo rebut, murmuraban contral pare de familias,
12 Dihent: Aqueixos derrers no han treballat mes que una hora, y los haveu igualats ab nosaltres que havem suportat tot lo pes del dia y del calor.
13 Mes ell en resposta, digué á un d'ells: Amich, jo not faig tort: ¿not ajustares ab mi per un diner?
14 Pren lo ques teu, y marxa; puix jo vull donar á aquest derrer lo mateix que á tu.
15 ¿No mes lícit fer lo quem plau de los ques meu? ¿Es ton ull mal