Pàgina:Lo nou testament de nostre senyor Jesu-Christ (1836).djvu/303

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
301
JAUME, I.

es lo fruyt dels llavis que confessan son nom.
16 Y no olvideu lo fer be y comunicar ab altres vostres bens, puix Deu s'agrada de tals ofertas.
17 Obehiu á vostres superiors, y estaulos somesos: perqué vetllan, com que han de donar compte de vostras ánimas, peraqué fássan aixó ab goitg, y no gemegant; perqué aixó no es profitós pera vosaltres.
18 Pregau per nosaltres; perqué tenim confiansa que en res nos acusa la conciencia, desitjant portarnos honestament en tot.
19 Y tant mes vos prego que fassau aixó, á fi de que jo mes prompte vos sia restituhit.
20 Yl Deu de la pau, que per la sanch del Testament etern ressuscitá d'entrels morts al gran Pastor de las ovellas, nostre Senyor Jesu-Christ.
21 Vos fassa perfets en tota obra bona, pera fer sa voluntat; obrant en vosaltres lo que sia agradable á sos ulls per Jesu-Christ, al qual sia gloria pels sigles dels sigles. Amen.
22 Emperó vos suplico, germans, que sufriu aquesta paraula d'exortació. Puix vos he escrit breument.
23 Sabeu que nostre germá Timotheu está en llibertat, ab qui si jo vingués prompte aniré á veureus.
24 Salut á tots vostres superiors y á tots los sants. Vos saludan los germans d'Italia.
25 Sia la gracia ab tots vosaltres. Amen.

EPISTOLA CATHOLICA
DEL
APOSTOL SANT JAUME.
CAPITOL I.

De l'utilitat de las tribulacions, y com la paciencia deu ser obra perfeta. Dels fruyts de l'oració. Ventatges de la pobresa. Reprimir la llengua. Assistir als afligits. Fugir del esperit del mon.

JAUME, servo de Deu y de nostre Senyor Jesu-Christ, á las dotse tribus que están dispersas, salut.
2 Germans meus, teniu per goitg cumplert quant caygau en diversas tentacions:
3 Sabent que la proba de vostra fe obra paciencia.
4 Mes vejau que la paciencia tinga obra perfeta, perqué siau perfets y cabals, sens faltar en res.
5 Y si algú de vosaltres té falta de sabiduría, demániala á Deu que la fona á tots copiosament, y no impropera; y l'hi será donada.
6 Emperó demániala ab fe sens titubejar en res: perqué lo qui titubeja es semblant á l'ola del mar, agitada del vent, y portada d'aquí allí.
7 Y axí no pensia aquell home que rebrá cosa alguna del Senyor.
8 Lo varó d'ánimo doble es inconstant en tots sos camins.