Pàgina:Lo nou testament de nostre senyor Jesu-Christ (1836).djvu/329

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
327
L'APOCALIPSI, I, V.

colliri, peraqué vejas.
19 A tots quants amo reprench y castigo. Armat donchs de zel, y arrepenteixte.
20 Vet aquí, estich á la porta y truco; si algú oygués ma veu, ym obrís la porta, entraré á ell, y soparé ab ell, y ell ab mi.
21 Al que vensia li concediré sentarse ab mi en lo meu trono; axí com jo també he vensut, y estich sentat ab mon Pare en son trono.
22 Lo qui té orella, oyga lo quel Esperit diu á las Iglesias.

CAP. IV.

Veu l'Apóstol en un éxtasis lo trono de Deu en lo cel, rodejat de vint y quatre ancians, y de quatre animals misteriosos quel glorifican.
1 Despres d'aixó mirí; y veus aquí una porta oberta en lo cel, y la primera veu que oyguí era com de trompeta que parlava ab mi, dihent: Puja aquí, yt mostraré las cosas ques necessari sian fetas després d'aquestas.
2 Y immediatament jo vaitg esser arrebatat en esperit: y veus aquí un trono que estava posat en lo cel, y sobrel trono estava un assentat.
3 Yl que estava assentat, en l'aspecte era semblant á una pedra jaspe y de sardio; y al rodedor del trono hi havía un arch iris, que á la vista parexía una esmeralda.
4 Y al rodedor del trono vint y quatre sitis, y sobre los sitis vint y quatre ancians assentats, vestits ab robas blancas, y en sos caps coronas d'or.
5 Y exían del trono llamps, y veus, y trons; y devant del trono set llantias que cremavan, las quals son los set Esperits de Deu.
6 Y devant del trono hi havía com un mar transparent de vidre, semblant al cristall; y en mitg del trono y al rodedor del trono, quatre animals plens d'ulls devant y derrera.
7 Yl primer animal era com un lleó, yl segon animal semblant á un bedell, yl tercer animal tenía la cara com un home, yl quart animal era semblant á un'áliga volant.
8 Yls quatre animals, cada hu d'ells tenia sis alas, y al rodedor, y dintre estavan plens d'ulls, y no cessavan dia y nit de dir: Sant, Sant, Sant, Senyor Deu Totpoderós, lo qual era, es, y ha de venir.
9 Y quant aquells animals donavan gloria, y honor, y gracias al qua estava sentat en lo trono, que viu per los sigles dels sigles,
10 Los vint y quatre ancians se postravan devant del que estava sentat en lo trono, y adoravan al que viu per los sigles dels sigles, y tiravan sas cononas devant del trono, dihent:
11 Digne sou, Senyor Deu nostre, de rébrer gloria, y honra, y virtut, perqué vos haveu criat totas las cosas, y per lo vostre plaher ellas son y fóren criadas.

CAP. V.

Mentras que Sant Joan plorava perqué ningú podía obrir lo llibre tancat ab set sellos, l'obrí l'Anyel de Deu que poch avans havía estat mort. Per lo que totas las criaturas li tributaren cántichs de alabansas.
1 Despres vegí en la ma dreta del que estava sentat en lo trono un llibre escrit per dins y per fora, sellat ab set sellos.
2 Y vegí un ángel fort que proclamava en alta veu: ¿Qui es digne d'obrir lo llibre y de desfer sos sellos?
3 Y ningú podía, ni en lo cel, ni en la terra, ni devall la terra obrir lo llibre, ni mirarlo.
4 Y jo plorava molt, perqué no