lla al front y l'altra fa que sas paraulas se tornin diamants y perlas y l'altra li dona un cove plé d'aigua qu'era lo que mes desitjava.
Tota contenta la noya se'n va anar cap á casa seva, ahont podeu contar quina admiració causaría véurela ab una estrella al front y portant un cove plé d'aigua. Per aixó es que li preguntaren d'ahont ho havia tret y la noya comensa á contarho, mes tant bon punt diu la primera paraula, que de sa boca comensan á eixir brillants y perlas y com mes enrahonava mes n'hi eixian. Tots se'n maravellaren, mes corsecan l'enveja á la madrastra y germana, eixa se n'hi volgué anar y prenent un cova feu via envers lo riu y riu amunt, riu amunt, arriba á casa las gegantas, ahont tampoch hi trobá ningú sino es lo gosset y la casa tot ben arreglada y 'l sopá fentse y 'ls llits parats y dispostos, y per ço, pensant ella com n'haurian esment las gegantas de que n'era allí, pensa que lo millor seria desarreglar la casa, apagar lo foch y desfer los llits y aixís ho feu y sentint fressa corra y s'amaga dins de la pastera.
Arriban las gegantas y quan troban tot alló d'aquell modo, diu la una: — Si jo sapigues qui ho ha fet li faria eixir una broticia en lo front. Y diu la segona: — Jo faria que sas paraulas se tornessin serps. Y l'altra diu: — Si jo ho sapigués faria que no tingués lo que desitja.
Y veus aqui que 'l gos tot lladrant, lladrant, se 'n anava dret á la pastera y deya:
dins la pastera s'ha amagat.
