Pàgina:Lo secret de la neboda (1899).djvu/17

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.


ESCENA VII
TUYAS y EMILIA


EMILIA (Molt agitada) Decididament tía, sembla que 's torni boja.
TUYAS (Ab sanch freda) ¿Per qué maca?
EMILIA ¿Aquí se l'hi acudiría tenir un jove detingut á casa? Qué vol que pensi aquest home de nosaltres.
TUYAS Filla no es pás tant lleitg com aixó aquest home.
EMILIA Rahó de més perque la gent murmuri.
TUYAS Bé, ¿qué poden dir al cap de vall? ¿Qu' ha arribat un forasté, que l' invitat á dinar, y que 'ns ha dat una caritat pe'ls pobres? ¿Ahónt es el mal?
EMILIA Encara que no hi sigui, se deuhen evitar las apariencias. Oh y ab un ximple com en Tófol per no correr 'l perill de la murmuració.
TUYAS (Fent comedia.) ¿Lo perill? ¿Lo perill? No 't pensis, pot ser si que hi comés una imprudencia.
EMILIA Es clar que sí.
TUYAS Perque, si percas fós un lladre.
EMILIA ¿Un lladre ab vint mil duros de renta?
TUYAS De més richs n' hi ha filla. ¿Y després que 'n respóns tú de la seva renta?
EMILIA Jo no responch de rés, tía.
TUYAS Ay, ay, ay. ¿Véus are tú m' has fet pór? Vaig á dir qu' alsin 'l somatent. ¿No 't sembla?
EMILIA ¡Ay Deu meu! un altre bojería.
TUYAS Ja veurás noya. Tu m' hi has fet caure. Si fos un d' alló que de vegadas diuhen 'ls diaris... un... un... ah, sí ¡un sátiro!
EMILIA ¿Qu' es aixó?
TUYAS Un mónstruo qu' es mitj home y mitj fiera.
EMILIA ¿Y are?
TUYAS (Cridant.) ¡Tóful! ¡Tóful!