Pàgina:Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa (1877).djvu/50

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

los aragonesos diheu segon al primer y quart al tercer.
 L. Yo os ho diré: Ans que Cathaluña se unis ab Aragó tingueren los aragonesos un Rey nomenat Pedro y altre Alonso y sobre aquestos contes los altres de aquestos noms que aprés de units los regnes regnaren en Aragó; Cathaluña empero no te compte ab aquells puig no regnaren en ella mas sols conta los que aprés han tingut aquells noms y per só á Ildefonso fill del Compte en Ramon Berenguer nomena Alfonso primer no obstant que ja ni haja hagut en Aragó altre y á Pere fill de aquest Ildefonso nomena Pere primer encara que també en Aragó haja hagut altre Pere.
 D. P. Ya hu entench, ara vostra mercé pot tornar á sa pratica que á tots agrada molt.
 L. Mes avan si mirám lo que foren los poblats en aquel regne de Castella la vella quant se guañá España per los moros, trobaren que los mes fluixos y los que ab menys dificultad se conquistaren foren ells, ab veritat jo he ohit dir sobre asó á dalguns Cavallers aragonesos dignes de fée que pasant per Zaragoza lo Rey de Velez que era home molt lleigit, los digué que ell tenia la conquista de España escrita en Arábig ab molt gran fidelitat, y que en ella se llegia, com la major dificultad y los majors perills que los moros tingueren en aquella jornada fonch en aquesta provincia de Tarragona, que en la Bética y Carpentana que ara son Castella la vella y nova, aprés de guañada la gran batalla contra lo Rey D. Rodrigo tant com caminaven tant guañaven sens cuasi trobar resistencia alguna, també llegim que Octaviano César en la conquista de España, los majors treballs, dificultats y encara perills pasá en la Seltiberia y casi per só vullgué que en ella y no en altra provincia de les de España restás perpetuat lo seu nom, com de fet lo maná posar á la Ciutat de Zaragoza dientli com per vuy se diu en llatí Cesar-Augusta; no se jo donchs de aont prenen tanta aragoncia