Pàgina:Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa (1877).djvu/54

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

Emperatriz era Princesa molt devota, y arribat á la Cort del Emperador den Alemaña, tingué forma de parlar ab ella, y lo parlar fonch de tal manera que la ohí de confesió, y per allí entengué la puritat sua y la maldat y mentira dels acusadors, de hont se determiná de pasar avan la empresa de la qual ixqué ab la gloria y honra que haveu ohit.
 D. P. O cosa maravellosa! obra per cert digna de inmortal memoria.
 F. Per la part que me toca com á cathalá me só alegrat de haver oit aixó infinit, pues señor me fareu mercé molt gran de contarnos tota aqueixa historia, que no se ha de deixar de saber tot lo que en acte tan señalat y tan heróich pasá.
 L. Es cosa molt llarga, en la vida del mateix Compte está escrita, y per molts altres historiadors tocada, allí poreu llegirla los dos sempre que vullau, molt á vostron plaher, si bé perque seguir son mal costum com á Castella. Callar en los epítomes del Emperador que aquesta gloriosa obra fos acabada per lo Compte, y posa que de esta manera se descubrí la desculpa é inocencia de la Emperatriz, sens declarar quina manera, y creheume que aixó li paregué dir aixis perque no era castellá lo Compte en Ramon Berenguer.
 D. P. Donchs que tan poch no fa menció lo Sedino de aqueix tan crehent y tan ilustrat Príncep?
 L. Ninguna y menys la fá den Ramon Berenguer, Compte de Barcelona, quart de aquest nom y fill del darrer nomenat qui fonch lo pus bell home, lo pus sabi, lo pus noble, y lo pus magnánim Príncep, venturós en batalles y finalment de millor consell en pau y en guerra de quants prínceps eren allavons en lo mont, les obres del qual nos podrien compendrer en breu Escriptura, conquistá Almería, á Tortosa y la antigua y popular