á la veritat jo en asó voldria creurer mes la dels genovesos perque es cert que presa la Ciutat los doná lo Compte com he dit la tercera part de ella, la qual part dins dos anys apres venéren al mateix Compte, reservantse certes franqueses que tenien com encara per avuy les tenen. Si sou los donara, no hi havia perqué donar part de la Ciutat y tal Ciutat.
D. P. Nom desagrada la rahó, que ja que per gentilesa los vulgués donar avia de ser la dádiva de altra cosa y no de la propietat ques conquistava, de manera que lo Compte no se aturá res.
L. A la fé no res en la propietat, la fidelitat se reservá y volgué quel tingueren per Soberá Señor y també volgué posar lo Vegué de la má sua com per avuy lo posa lo Rey pera fer execució de qualsevols provisions que per los oficials de la Ciutat se proveheixen; pero está tan restret en son ofici que sino fa sino lo que fer pot, no fará casi res mes de eixecutar com he dit lo que per los oficials que administren lo criminal y lo civil y los altres que tenen carrech del regimen de la Ciutat está provehit com hu sab millor lo Sr. Fabio.
F. Així es y en lo de la jurisdicció es tan lo que donaren als ciutadans ques cosa que par nos deu creurer, es tan gran, en fí, que encara que lo Rey sía dins Tortosa no poden administrar la justicia los oficials de Cort sino los de la ciutat.
D. P. Es posible?
F. Així pasa y si molt me havéu de agrair vos diré les paraules formals ab que asó se mostre y prova.
D. P. Yo folgare molt de ohirles y á vos, señor, cumple també molt de dirles perque de altra manera per ventura sentiriem mal de vos y creuriem que amors de vostra pátria vos fan parlar tan llarch, perque aqueixa es cosa inaudita en tant que ja li es inferior la dels aragone-
Pàgina:Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa (1877).djvu/72
Aquesta pàgina ha estat validada.
