Pàgina:Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa (1877).djvu/74

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


desaforada y molt estraña y may semblan ab aqueixa jo la he oida. Los aragonesos es be veritat que puig ells mateixos se cobraren lo regne de poder de moros elleigiren Rey y feren los pactes y fors, y posaren entre ells y lo Rey un Jutge á son plaer qui es la justicia de Aragó lo qual te tanta jurisdicció, priminencia y authoritat com tots sabem, mas los ciutadans de así se que no guañaren ells mateixos la Ciutat, que lo Compte, los genovesos, los temples, lo señor de Montpeller, lo Moncada, y finalment tots los altres cathalans ho guañaren: entenga yo asó y traeume de aquest perplex per mercé que molt hi folgaré.
 F. Aixó dirá millor lo Sr. Libio perque hu sap millor que yo, los efectes veig mas la causa ignore.
 L. Jo ho diré pero primer vull que entengau señor D. Pedro que aqueixa jurisdicció ja está mes evacuada del que seria menester.
 D. P. També mo vull creurer yo que los pobles que davall de domini real están no poden durar ab tanta llibertat.
 L. Es aqueixa molt gran veritat perque no falten modos als Prínceps pera reduir als subdits á son Compte com tinch dit yo, que hu feu no se quin Compte de Barcelona, que vent que lo que podia en Cathaluña era poch indui als cathalans que li consentisen en tot lo Principat les regalíes de que vuy usen los reys dahont se ha seguit, que aprés ja may han pogut tornar en ella, ni gozar del que podien y tenien adquirit per sos brazos y per só digué bé y molt bé Miser Miquel Tersa, natural de esta ciutat, regen del Supremo Consell real de la corona de Aragó, que com sabeu fonch un home de molt singular ingeni y doctrina están dins de la casa del Regiment de así pera tractar negocis del Patrimoni real venint á son proposit: mirau señor al Rey no li lleveu res del seu pero