Pàgina:Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa (1877).djvu/75

tampoch no os aconsell que li doneu res del vostre, perque á ell no li fara fretura y porea la fer á vosatres.
 F. Aqueix fonch consell verdaderament de bon amich y de molt bon ciutadá y parme que los ne prengué als cathalans com als Canonges de así, que molts añs ha perque los Bisbes no tenien prou renta de son bisbat, los donaren de la sua propia y ara los Bisbes vihuen opulents y ells miserables y ben arrepenedits.
 L. Diu veritat y per só vé bé aquell vullgar que diu qui no mira en davant arrera cau. Tornám al proposit del que parlavem, dich Sr. D. Pedro que tota vía les coses de Tortosa en lo que toca á Privilegis y llibertats son tantes y tan admirables en general y en particular que son deficiles de creurer y han menester molt espai pera contarles, ni les creurá ningú sino que anem ab les actes á les mans; pero puig parle así dins la mateixa ciutat que tinch en la má la prova, no duptaré de dir lo que acerca de asó he llegit y ohit, y haveu señor de entendrer que á mes de lo que te dit lo Sr. Fabio sobre la jurisdisció, te també Tortosa privilegis admirables obtenguts aprés per los serveis que no son de menos consideració que los de la jurisdicció; que primerament no es obligada á pasatges de Prínceps, ni á Sometens, ni á altres mil coses de menos sustancia á que los vasalls son obligats á sos reys y señors, mas sobre la causa de tanta llibertad y jurisdicció de la qual vos Sr. D. Pedro tan vos maravellau pasa asó: Que guañada que hagué lo Compte de Barcelona la ciutat y la Zuda dins pochs mesos partí pera conquistar la ciutat de Lleida, encara que á la fí vingueren en los medis grans fatigues y en abrazos seguís que están en lo major fervor de sos treballs lo Compte en aquella conquista lo socorro que los moros de Tortosa esperaven com ya digué ya que no era pogut venir ab temps pera socorrer y restaurar la ciutat vulgué plegar á ella pera provar de