Pàgina:Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa (1877).djvu/77

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


ab suma crueldat tractats ells, y mullers y fills) que matassen totes les dones, minyons y altres persones inhábils pera fer armes, y que aprés cremasen tots los tesors y robes com en altre temps ho feren los de Sagunto y los de Numancia, y fet assó, ixquesen aprés com desesperats á morir ells combatent ab los enemichs.
 F. Que cosa tan brava y en que agonía estarien los pobres christians en aquella ora.
 D. P. Que sia aixó cosa certa señor Libio?
 L. No y cal gens dubtar, mas lo que aprés sen seguí, y lo que aprés sen feu en lo que tractan de les llibertats fa prou testimoni y prova que he dit, vinguts donchs tots en aquest parer ya ques volia executar lo delliberat; acás un home dels que eren estats en lo consell adolorit en tot estrem per tal acort ab lo que molt amava á sa muller, no duptá de descubrirli tot lo apuntamen; de la qual cosa, molt espantada la muller deixá al marit: quant torneu al consell, callau, y ningú senta que res me ajau dit, que yo procurare millor remey que no es aqueix pera tant gran mal: La diligent Matrona, ponderada bé la tan urgent necesitat, ajustat lo mes discretament que pugué á totes les altres dones de la ciutat en una Esglesia, y proposat tot lo que havia pasat y sabut, sens dirlos de que, dientlos que convenia molt, que entre totes fabricasen algun remey pera tant gran mal com los estava aparellat, que altrament tinguesen per certa la universal perdició de elles, y de sos fills: Oida que fonch per tot lo consistori de les dones, la tan dolorosa nova, y entesa la cruel y desesperada sentencia que contra elles y sos fills se hera pronunciada, aprés de molts y diversos parés entre elles moguts, finalment vingueren á resoldre en assó de fer embaixada als marits, que estaven en consell, y digueren les quels suplicaven no vulguesen eixecutar tant única sentencia, com la que havien determinada que no