Pàgina:Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa (1877).djvu/79

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


acceptaren lo concell, y fet primerament tot lo que se havia de fer, só es: tramesos los homens al camp dels enemichs com estava acordat, y armades y pujades les dones á les murades ab la forma apuntada; los christians ab grandísima furia y esfors hixqueren á la cruel batalla, en la qual se donaren tan bona manya, que degollaren una infinitat de moros, y lo resto fugi de tal forma y ab tan grandísima paor y avalot, que foren causa, que també los camps, que en lo rededó de la ciutat estaven fugissen com de fet fugiren, que no ni restá ningú en peu, per on los christians restaren Señors del Camp, y de tot lo que los moros deixarien, que fonch una cosa infinita.
 F. Santa María! Señor Libio que aixi pasá aixó? molt men alegre per vida mia, que may tal havia oit.
 L. Beu crech yo que tostemps son estats los de esta ciutat descuidats de saber qui son y don venen; nos passa aixi en olvit la consenblant asanya que feren les dones mullers de catalans, y Almogavers en la ciutat de Galípolí, prop de Contatinopla, en lo any mil tres cens y vuit, quant los marits ixqueren á pelear y vencer los Genovesos, perque ho refereix molt bé Surita en los anals de Aragó, tom. 2, 1. 6, cap. 7 al fi, fins lo nom verdader de Tortosa á penes se es antés entre ells, sino de vint anys á esta part.
 D. P. Yo tinch aixó que haveu contat señor per cosa miraculosa.
 L. Aixi es de creure, y no deixa de entreveniri miracle si lo que s' conta del Romeu pasá en veritat.
 D. P. Que fonch lo del Romeu?
 L. Fonch asó, que anan ensesa la batalla entre los christians y moros, un escuadró dels moros que no havia sentit la rota dels altres moros perque estava en lloch molt desviat de aont se feya la batalla, se determiná mentres que los altres combatien de llansarse dins la ciutat y