Pàgina:Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa (1877).djvu/86

 D. P. Com no entren los militars també en aquell regiment de la Diputació? En Valencia si fan.
 L. O Señor que gran humor moveu, si que hi entren á la fé, pero lo cas es aquest que puig hi som no deixaré de diro: en los temps mes atrás haveu de saber que la ellecció dels diputats anava per escrutini, so es, per ellecció de veus, y perque les cases de alguns Señors de Cataluña ab la potencia ocupaven la llibertat als ellectos de tal modo, que mai eren diputats, sino los que ells volien: acordaren pera obviar aquest inconvenient, que s'fes matriculá en los tres brazos, só es, Eclesiástich, militar y Real, y que de totes les Vegueries de Cataluña se posás cert número de persones per cada bras y de aquestos se traguessen los diputats, y oidors de Compte, com pera vui se fá, y pera ferse esta ordinació, fonc menester ajuntar tots los brazos; Seguis' per desgracia dels militars de aquesta veguería, que no si troba en aquesta junta ningun dels militars, y per los Reals fonch tramès allá un Joan Jordá, pare de Guillem Ramon Jordá. A la veguería de Tortosa foren consignats perals militars y Reals vintiquatre llochs, so es, dotse de diputats y dotse de oidors: Lo Jordá vist que allí no hi avia ningun militar, que enpaix ni contradicció li pogués fer no duptá de demanar tots los 24 llochs pera'ls Reals, dient, que en aquesta veguería noi havia militars, y puig que no hi agué qui en assó fes contrari, fácilment los consignaren tots los llochs peral Reals, salvo un lloch, que demaná una persona dels que allí s'trobaven, pera un parent que dix tenia assí domiciliat que s'deia Manrós, y aixi li fonch donat, deforma, que los vint y tres restaren en lo del bras Real, y los militars molt gentilment restaren fora, assó es lo que passa sobre lo que havieu Señor demanat.
 D. P. O Jesús! y que espantat estich de tal cosa, major descomediment fonch aqueix, que no lo que tingueren los que feren los Costums.