Sols estes tres ó quatre produccions coneixem impreses del P. Galiana, emperó major es, en cámbi, lo número, dels titols que de les manuscrites nos resta, y á continuació anirém asi, com es degut, posantlos:
me naixcut pera 'l bé de la llengua valenciana, y tenintlo per tal, no puch deixar d' agrairli lo gran benefici en renovar sa propietat, consició y elegáncia.
Jo no sé que cosa mala han encontrat en ella els valencians, pera qu' aixina vajen oblidantla, sent cert que homens dc juhí y sens pasió parlen d' ella ab lloança. Sabut es lo que Cervantes digué en son llaor en sa «Historia de los trabajos de Pérsiles y Sigismunda.» En Manuel Vidal y Salvador la celebrá de módo, qu' en llaconisme, sotilea y gracia dels conceptes la antiposaba á totes. Açó mateix asenten molts de doctes. Mes jo afegixch, que no sols es apreciable per ser concisa y agraciada, sinó també per suceptívola de tota aquella majestat que se li dona á la castellana, tan apropiada pera parlar d' asuntes sérios, com reputada sempre per especial gloria d' este idioma. Y si no que lligquen els que pensen que nostre llemosí sols es pera les coses de graceig, lo llibre quart de Ludolfo Cartusiano, traduhit en valenciá per Joan Roiz de Corella, y vorán quant gran es, sabran quant propi es pera tractar coses de Deu; y diran que no sols la llengua castellana es séria y circunspécta, sino també la valenciana. Sent així, com es, ¿quí no s' admirará de que aquells hómens que hagueren pogut adelantarla, ó per lo menys conservarla, s' hajen descuidat tant, que no sols no li han donat llustre ningú, sino que encara han segut causa pera que aquell gran esplendor que l' adornaba, poch á poch anara enfosquintse?
Entre estos col-loque jo á Beutér, per haber traduhit á la llengua castellana la primera part de sa Historia de Valencia, que estampá en llemosí l' any 1538, revocant lo propósit que fet tenia d' escriurela tota en nostra llengua, y fentli ab aço molt agravi. No es manco reprensible Viciana en lo treball que prengué de traduhir al castellá los escrits qu' en Valenciá compost habia, per més que ja confesaba son pecat, puix en la carta que dirig á esta ciutat dedicantli l' obra titolada; «Alabanzas de las Llenguas Hebrea, Griega, Latina, Castellana y Valenciana,» qu' imprimí l' any 1574, li demana lo perdó de sa falta.
Ni val respondrer, que ab açó feren comunicable al mon lliterari sons escrits, puix debien supondrer qu' altres se hagueren prés lo treball este. En llemosí escrigueren Ausias March y Jaume Roig, y n' obstant, ses obres no sols foren traduhides en llatí y castellá, sino encara ademés en altres
