Sales y de l' ordre donada pel Provincial Fr. Antoni Garcés, en 27 d' Agost de 1765, y del Vicari general del Archebisbat, En Pere Mayoral, en 6 de Setembre del referit any. Existía en la llibrería d' Ontinyent.
empero ja que no puch ferlos este honor, m' acontentaré en donar á V. M. les gracies, y exhortarlo á que proseguixca en exaltarnos nostra llengua. Reflexione seriamente la gran necesitat que té de polirse y els pochs que s' apliquen á este estudi; y ja que Deu li ha donat esta afició, empléela en profit d' este regne, que tant interés té en retindrer sa propia llengua; puix encara que altre motiu no haguera qu' encontrarse escrit en ella casi tot lo qu' en argius se tróba, seria molt precis conservarla. Lo qual se llograria fácilment, reimprimint algunes obres d' estil térs y pur, que están casi ja oblidades. Indicaré les que jutge ser mes útils en proba de mes bons desijos.
Nostre Fr. Antoni de Canals, deyxeble de Sant Vicent Ferrer, traduhí del llatí en valenciá los nou llibres de «Valerio Máxim» De dictio, factisiquæ memorabilibus; y Lluis de Fenollet (de qui parla llargament Viciana) verti á la mateixa llengua la Historia de Aleixandre, composta per Quint Curcio Rufo, publicant los dos llibres que mancaben ab alló que d' este rey nos referix Plutarch, cosa que no té la traducció castellana que feu Pere Cándido, en l' any 1430. Estos llibres son molt dignes de tornarse á publicar, puix sent bones traduccions, podriem ab elles entendres gran part del bon us de la llengua, consultant lo llati en los pasajes y modos de parlar mes especials, que no sabem ara. Per açó jutge jo, que pera lo fi qu' es presten res hiá que com les vercions servixca; y així també volguera qu' es donara á llum la traducció de Joan Roiz de COrella, de qu' he fet menció, y la qu' imprimí en Valencia, en 1491, Miquel Perez, caballer de molta erudicció, ab aquest titol: Explanació de Latí
