Pàgina:Macbeth (1907).djvu/39

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


Tots. — Així tots.
Macbeth. — Cuitem a revestir-nos d'home i retrobem-nos en el saló.
Tots. — De bon grat.
Surten tots, menys Malcolm i Donalbain.
Malcolm. — Què voleu fer? No ns associem amb ells. Mostrar un dolor no sentit es per l'home fals paper ben fàcil. Jo men vaig a Inglaterra.
Donalbain. — Jo a Irlanda. Així despartides les nostres sorts, tant més segurs serem. Aquí aon som hi ha punyals en els somriures; qui més proper en sang, més propens sanguinari.
Malcolm. — Aquest dart assassí que han llençat encara no ha caigut, i el partit més segur es decantar-nos-en. Per tant, a cavall! i no ns fem cap escrupol del comiat, ans esquivem-nos. Ben fet fa l lladre que s roba a sí mateix, en no trobant mercè.
Surten.



ESCENA IV


[Enfòra l castell de Macbeth.]


Entren Ross i un Jai.


Jai. — Tinc bona memoria de setanta anys, i en el llibre d'aquest temps he vist hores terribles i coses extranyes; més aquesta nit