Pàgina:Macbeth (1907).djvu/74

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.



ho fessiu, fóra bon senyal de que aviat tindria un nou pare.
Lady Macduff. — Pobre xerraire, com t'expliques!
Entra un Missatger.
Missatger. — Déu vos guard, bella dama! Jo no us soc pas conegut, per més que prou jo sapiga l'honor del vostre estat. Dubto que algun perill no se us acosti. Si voleu pendre consell d'un home humil, que no us trobin aquí; fugiu amb els vostres petits. De tal sort espantar-vos, penso que es massa rudesa; fer-vos pitjor fóra fellona crueltat, que tant prop es de vostra persona. Que Déu vos salvi! Més temps romandre no goso.
Surt.
Lady Macduff. — Per què hauré de fugir? Jo no he fet cap mal. Més ara recordo que soc en aquest món terrenal, on fer mal es sovint lloable, i fer bé tingut devegades per perillosa follia. ¿Per què, doncs, trista de mi, retrec aquesta femenina excusa de dir que no he fet cap mal?
Entren uns Assassins.
  Que són aquestes cares?
Primer Assassí. — Aont es vostre marit?
Lady Macduff. — Espero que en cap lloc tant maleit que gent de ta trepa puguin trobar-l'hi.
Primer Assassí. — Es un traidor.
Fill. — Menteixes, vil cap-d'estopa!