Pàgina:Macbeth (1907).djvu/94

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


Siward. — El temps s'acosta que amb justa decisió ns farà saber que es lo què podrem dir tenim i què devem. Els pensaments abstrets ens conten llurs incertes esperances, però ls cops determinen l'èxit cert, vers el qual la guerra avenci.
Surten, en marxa.



ESCENA V


[Dunsinan. Dins el castell.]


Entren Macbeth, Seyton i Soldats amb tabals i banderes.


Macbeth. — Penjeu nostres banderes als murs de fòra. El crit de sempre: «Ja venen!». La forsa del nostre castell sen riurà d'un setge ridicol. Que aquí s'estiguin fins que la fam i la febre sels mengin. Si no fossin reforçats amb aquells que deurien ser nostres, els hauriem topats, intrepids, barba a barba i batuts enrera cap a casa.
Crits de dònes a dins.
  Què es aquest bruit?
Seyton. — Són les dònes que criden, bon senyor.
[Surt.]
Macbeth. — Ja quasi he perdut el tast dels