Per altre part podem produir fonemes sense que'l sò de la glòtis aparega; la posició de les cordes vocals i la forma de la glòtis es en aquest cas la descrita en la lletra a). Un fonema sense'l sò de la glòtis, s'anomena sort. Fonemes sorts no son un sò musical, sino un soroll bucal produit per una fricció. S'originen p. ex. entre la llengua i les dents, si pronunciam [s] en la paraula sol; se produexen entre'ls incisius superiors y'l llavi inferior quan pronunciam [f] en la paraula foch.
§ 10. Com a fonemes fonamentalment diferents tenim doncs de distingir continuament:
1) Tons musicals (Ex.: qualsevulga tò cantat am la boca tancada).
2) Sorolls bucals (Ex.: el fonema [s] en cat. sol, fr. soir, ó [š] en cat. matex, fr. chanter).
3) Fonemes mistes que contenen el sò de la glòtis y al matex temps el soroll bucal (Ex.: el fonema [z] en cat. casa, fr. maison, o [ž] en cat. la jove, fr. le jour).
§ 11. Com en tots els fonemes existents en la llengua catalana, se troben sons bucals de varies classes, podem dividir tots els fonemes, segons que estiguin ó no acompanyats del sò de la glòtis, en sonors y sorts.
Son fonemes sorts p. e. [s, š, f, k, t, p].
Els fonemes sonors corresponents son [z, ž, v, g, d, b].
