Pàgina:Mar y cel (1903).djvu/123

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


lo grat recorta, los besos de la mare,
los ulls de Deu amorosits!… Y aluna
lo desitj d'abrassarlo m'esperona
y de darli la vida unint los llabis!…
Qu'ell per mí s'ha perdut!…
 (Horroritzada de sí mateixa.)
 Mes estich folla!
Ni per Deu en lo claustre'm consumía
aquest afany que'm crema. Quí! Quí baixa!



ESCENA III


blanca y joanot


joanot

   Senyora!

blanca

    Ah! Vénen!

joanot

    Jo li duch, senyora,
la salvació á Said.

blanca

    Traidor, anéusen:
no us vull veure devant.

joanot

    Jo us ho demano…