Vés al contingut

Pàgina:Mar y cel (1903).djvu/124

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
122
mar y cel
blanca

No us acostéu; fator de traidoría
hi ha en vos!

joanot

hi ha en vos! Mes escoltéume!...

blanca

hi ha en vos! Mes escoltéume!... Vos venguéreu
á Deu nostre senyor; y ara, suara,
á vostr'amo heu venut per redimirvos.
No'n teniu prou, villá, perque us perdoni
Deu la culpa primera? Voleu darli
de vostr'amo la sanch?

joanot

de vostr'amo la sanch? Calleu!

blanca

de vostr'amo la sanch? Calleu! Vil, Judas!

joanot, ab vehemencia.

Jo'l salvaré. Vull véurel!...

blanca

Jo'l salvaré. Vull véurel!... No: us envía
mon pare. Anéu!

joanot

mon pare. Anéu! Oh! Jo us juro! Ho juro!...
Donchs diguéume, senyora, qué!... Volíau
véurem fidel al crim? A aquestas horas
lo vostre cos ja fora al mar, despulla
dels jochs dels miserables; vostre pare,
vostre cosí, tots morts. Y si aquest home
hagués vensut á aquellas feras, dintre
d'Alger ja fórau tots, y vos... serventa
d'un prímpcep embrutit.