—¡No puch saberho!—
Jo sentía 'l brugit dels cotxes que rodolavan per l' empedrat, algú que reya... un altre que cantava una cansó popular;... sentía 'l trepitj de la gernació que passava per l' acera, y m' esforsava pera pensar en tot d' un plegat, y 'l cap se m' esberlava.
Nostre viatje durá molt temps, una hora al menos. Per fi 'ns pararem. Al baixar del cotxe, no vegí en torn meu sinó murallas altas y negras; eram al pati d' una presó. Malgrat la fosca, vaig poder distingir un sens fi de finestretas que foradavan las parets de dalt á baix. Me feren muntar una escala estreta y pudenta, y á la fi 'ns aturarem al quart pis. Lo meu vigilant trucá á una porta. Aquest soroll feu sortir un soldat petitó y mitj adormit. Ell y l' altre 's parlaren baixet, y arreu me feren entrar en un oficineta parada á l' antiga. Lo meu vigilant, no sé què va empatollarse ab un tchinovnik [1], molt ranci, sortit de no sé hont.
Lo tal personatge duya una corbata roja com lo foch, y tenía una cara groga com una llimona. Tota la seva fesomía respirava 'l malestar dels llochs dolents.
- ↑ Empleat.
