—Está bé; vaig á dirli lo que passa.—
Y Pakhomof, al tombarme l'espatlla, se 'n aná com si tal cosa.
Espero; espera qu' esperarás... Lo fum se 'm ficava á la boca, m' agarrotava la gola, m' arribava sofocant fins al pit. Jo 'm contenía per no respirar; després, instintivament, aspirava l' ayre ab forsa, y tot seguit m' atacava una tos desgarradora. Me tiro á terra, al peu de la porta, y procuro xuclar per dessota un poch d' ayre fresch del corredor; no ve ningú. Per fí, no poguent més, torno á picar de valent.
Pakhomof compareix altre cop.
—¡Lo director dina!
—¡Que munti tot seguit, ò esberlo la porta!—me poso á cridar ab furia; y ma veu desperta uns ressons fondos, á lo llarch d' aquells corredors buyts.
—No hi há perill; no 't morirás pas,—respon grosserament Pakhomof, batent la porta, ab estrèpit, contra 'l pany.
Jo esbatego, pico de mans y peus contra la porta, sens darme ja compte de res, fins que sento tronar una veu furiosa:
—¡A la masmorra aquest murri!—
