meu. No tenía que fer sinó 'l més petit moviment, pera qu' ell estigués ja de peu. Jo estava molt exigent, fins capritxós; si no 'm feyan las cosas á gust, ja plorava lo meteix qu' un noy. Gratchef ho soportava tot.
Una nit vaig dirli:
—¡Si jo tingués pomas!
—Esperèm á que 's fasse de día,—va respòndrem tot amatent,—potser sí que n 'hi haurá de pomas.—
Després se retirá á un recó, va desfer un nus de la camisa hont se guardava algun quartet rebut en pago de sa racció de carn, qu' ell se venía á presos més richs qu' ell; y comptá y recomptá son tresor. Semblava que 'l gasto imprevist que 's proposava fer comprantme pomas anava á causar un gran forat á son pressupost. Gratchef vivía solzament de col confitada, de cebas, de pa y d' un poch de the, del que gayre bé sempre me 'n dava una part. Al matí comparegueren las pomas, com m' havía promès.
Prenent son the, Gratchef me contava comunment la llarga y trista epopeya de sa vida; còm l' havían embolicat, còm li havían pegat per tot arreu, per qualsevol cosa y sempre... Parlava de sí
