horas, y m' acalentava als raigs de sol, que venían á alegrarla.
Quan lo staroj era lluny, Gratchef s' acostava á la porta y 'm contava, per las escletxas, lo que passava en la quadra general. Havían dut un fulano; n' havían llibertat tal altre... Aquest havía fet tal ò qual cosa... Me deya qui havía guanyat ò perdut al joch: en aquella sala 's jugava molt als jochs d' atzar, y, del meu temps, los jugadors sols foren sorpresos un cop.
Gratchef me duya cigarrets, que'm passava ja encesos pe'l forat del pany. Mos días se passavan esperant al metje, després á Gratchef, després lo dinar; y m' havía habituat ja talment á n' aquell gènero de vida, que no més l' idea de deixar l' infermería 'm posava tot trist.
Lo metje me l' havía ja deixada entreveure. Jo, no obstant, estava lluny de creure qu' arribés tan aviat; mes, quan en Gratchef sentí que parlavan ja de trèurem, se conmogué tot...
—¡Ah! germanet,—exclamá,—això pinta mal; això vol dir que se t' emportarán un matí d' aquestos. Però espera, vaig á...—Fugí tot depressa, y torná tot seguit, portant un paquetet, que s' esforsá en introduhir per dessota la porta, prenent las més grans
