rat, calculant los minuts passats á la presó, mirantme las mitjas y las pantuflas, calsantme y descalsantme, lo qual me dava molt gust. Per allá á las onze sentía fretura. Llavors las cartas me proporcionavan lo recurs de saber per endevant què 'm darían per dinar. Però la gana m' anava apretant més y més.
Al cap d' un moment, no obstant, acabava per no conèixerho; no sentía sinó una especie d' inquietut física, que m' obligava á córrer per la celda, com una fera engabiada. Algun cop comptava quantas passas feya...
Mes ¿no se sent un brugit fondo pe'l corredor? Un sentiment de benestar comensava á invadirme. Las reixetas de las celdas vehinas s' obrían grinyolant. ¡Ah, vehins meus! ¡qué felissos! ¡ja dinan!... De llur marmita s' escapa un vapor calent y perfumat. Ben segur qu' avuy nos donan lo meu plat favorit de col confitada... ¡Es extrany que m' agradi tant tot lo que es ácit ara, y 'l pa de segur que será molt bo! Los grinyols de las reixetas s' atansan... Encara n' han d' obrir una al costat, y 'm portarán lo menjar...
Mes, ¿què es això? ¡Sembla que no 's vullan recordar de mi, avuy! ¡Será possible que 'm deixin
