Vés al contingut

Pàgina:Memorias d'un nihilista (1886).djvu/82

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
78
isaac paulowsky

sense dinar!... M' atanso á la porta y busco una escletxa per hont poder veure 'l corredor; m' also de puntetas, aplico l' orella al pany. Mes ¡ay! ni veig, ni sento res. Probo d' estirarme tan com puch... De sobte, obren la reixeta:

—Veníu al bany.

—Jo no he dinat.

—¡Veníu, veníu!—

No recordava qu' avuy es divendres, y que fa just un mes que no he estat al bany. Si ja m' haguessen dut lo menjar, ¡ab quín gust no 'm banyaría! ¡Quín bo dona 'l bany, y sobre tot si un pren una dutxa d' aygua freda! Allò ressucita. Una pluja fresca vos amara 'l cap y 'l rostre... ¡Ah! ¿qué n' es de bo!... Però comenso á sentir fret... ¡brrr!... Y tinch fam; lo bany no 'm donará cap gust, y després hauré d' esperar un mes enter pera tornarhi!

Varem atravessar lo pati. Ja no pesa sobre meu una volta de pedra: es lo cel blau lo que veig. ¡Y qu' es alt! Ningú l' ha vist may un cel com aquell. A la celda, si posava l' escambell damunt del llit, y m' hi enfilava, á bon segur que tocaría la volta ab la má. ¡Si n' es d' alt aquest cel! ¡quín bo hi fa á fora!