Pàgina:Niobe (1889).djvu/10

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

sica (un altre sastre de capellans com casi tots los músichs de Tarragona) á qui demanaba consells per sas composicions.
 Pobre senyor Ginovés! pobretas composicions: devegadas eran Salves que semblaan playeras, stabats que's podian ballar. La qui més éxit tingué fou un himne qu'ell de bona fé pretenia original y n' era nota per nota un tema de Donizzetti... «Maffio Orsini signora son io.» La lletra deya:

     «De laureles cubríd la carrera,
     Por dó pasa el leal Capitan,
     Que del moro el ultrage sangriento
     Consiguió en cien combates vengar, etc., etc.»

 Si no m' erro la escrigu aquell Pepito Opisso, diarista, crítich literari, musical, redactor ell tot sol de casi tot lo «Diario de Tarragona,» erudit, oracle de la jovenalla que 'l rodoltabam, conseller afectuós, excelent amich.
 Lo leal capitan s' endevina qu' anaba dirigit al nostre paysá 'l general Prim que vingut del Marroch, s' allotjá i casa l' Albanés, sota quins balcons lo poble engrescat s' ajuntaba als cantadors d' ofici, puix sense férsen cárrech, tothom sabia la tonada:

     «De laureles cubríd la carrera,
     Por dó pasa...