clerical al parlar ab personas serias, d' alló més corrent si's trovaba ab parroquians del cafetí en lo quin acompanyaba cansons xulas, ó entretenia jugadors de dómino desenfeynats, iniciantlos á las bellesas del seu repertori.
Era adems atent y pacífich. Prou ho calía pera viurer sense enemichs en cercles socials tant variats.
«Reuneix moltas qualitats y sols té una «flaca», segons deya 'l senyor Ventureta, lo sastret ab qui llavors enrahonaba.
La flaca era sa propensió á menjar y beurer una miqueta massa quand no era ell qui pagaba 'l gasto.
Altre de sas debilitats era la d' enrahonar casi sempre del mateix tema: música, músichs; art!
L' art! y al dir l' art, lo sastret contrafent al seu company semblaba que comandés una maniobra naval... «L' Art!» cridaba. «Prou n' es d' ofenós ab lo seu Art! lo tal senyor Ginovés.»
Don Melcior Ginovés era 'l seu nom. Nom de Rey, feya ell pera consolarse quand algú ab pronunciació exageradament vulgar lo cridaba «Sanyó Manció!»
Quand eram brivalls recordo haberlo vist moltas vegadas ab lo nostre mestre de mú-
Pàgina:Niobe (1889).djvu/9
Aquesta pàgina ha estat revisada.
