Pàgina:Niobe (1889).djvu/8

vellets ab qui sempre m' habia franqueiat y dels quins un sobre tot m' era molt simpátich.
 Un artista casolá de qui he donat lleuger croquis en altre novela. Tant aviat era músich profá com diví, puix segons las circunstancias habia sonar lo piano en cafetins atrotinats ó habia refilat entremaliaduras en l' orga de la Seo. Devegadas feya un ters violí á l' orquesta del teatre ó donaba llissons en un convent de monjas extrangeras. Sempre, peró malgrat tant bonas relacions, curt de menjar y llarch de roba. Sempre l' habia vist ab vestits queli venian balders: una levita fora de moda qu' algun aficionat li hab[a endossada, una ermilla ab ramatjes massa vistosos d' algun lechuguino del temps de María Cristina, barters ab fulls de paper plegats per sota 'l suador calsas escursadas de camalls... puix l' artista en qüestió si bé era d' una mida passadora com á tipo, com á home era bastant curtet y escanyolit.
 De roba bianca sempre netet y curiós, las prendas ben raspalladas, sas carns sense cap mácula ben afaytadet de cara, clatell y polsos, lo qual, junt á miradas y posats místichs que la freqentació de gent d' iglesia li habia empeltat, li donaban un posadet