Pàgina:Niobe (1889).djvu/7

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

davant la ferma muralla foradada per l' hermós portal de Sant Antoni, recorrer los baluarts que defensaban la ciutat en altres temps y que nos aliats los inglesos feren malbé suara potset més que nos enemichs los imperialistas de Fransa, contemplar la torre del Arquebisbe, dir mentals tendresas, espargir llágrimas parlant als esprits de tots aquells sérs estimats qu' allá sota al fossar jauhen lo somni perdurable.
 Me trovaba assentat flayrant dolsos perfums de floretas, ensumant amples alenadas de bafs marítims, distreya mon mirar entre 'ls pomets de murtra, los arbrissons de morduix, los aromers y mentas que 'm redoltaban, las blavas aonas clapadas de llistas verdosas, de bruineras blancas, ratlladas per estelas com cua de cometa, que la menuda y d' allá dalt casi imperceptible nau habia produhit, qu' un bastiment més gros creuhaba ab sa propia estela... que s' aixamplaba esborrant las primeras, arreu passantne y repassantne d' altres que nou vingudas embarcacions esvanian.
 Comparaba 'ls objectes visibles ab altre que'l recort me feya veurer... quand dartera 'l respatller de boixos en que m' acotaba se feren ohir veus conegudas.
 Eran las de duas personas d' edat, dos